Encanto

La pel·lícula que Disney va estrenar aquest Nadal amb molt poc temps de diferència en cinemes i Disney +, pren com a referència la cultura colombiana i compta amb les cançons de Lin-Manuel Miranda. La dirigeixen els responsables de Zootopia.

Encanto, ens explica la història de la família Madrigal, els quals viuen amagats a Encanto, un lloc màgic enmig de les muntanyes de Colòmbia. Encanto i la casa on viu la família, atorga poders únics quan entren en la pubertat. Però no tothom va aconseguir poders, Mirabel, que ara té quinze anys, és l’única de la família que no en té, però només ella serà capaç d’adonar-se que la màgia que protegeix a la família Madrigal i a la gent d’Encanto, està en perill.

No és la primera vegada que Miranda fa cançons per una pel·lícula de Disney, ho va fer anteriorment a Moana. En aquesta ocasió utilitza els ritmes populars de la cultura colombiana per fer-ne la música. El principal interès de la pel·lícula està en les cançons enganxoses de Miranda i un aspecte visual espectacular, amb un joc de colors i tonalitats meravellós. En canvi, el guió, és més secundari, els personatges en són un grapat i a part de Mirabel i l’àvia, la resta estan poc desenvolupats. La trama és tòpica i previsible i la pel·lícula no planteja ni riscos, ni sorpreses. Proposa una barreja clàssica de drama i comèdia, que no es complica la vida i tira de plantilla.

Tot i que Encanto és un poble molt gran, la pel·lícula se centra només en la famíla Madrigal, per la qual cosa se senten molt desconnectats del seu propi món. Del grapat de personatges de la pel·lícula, em quedo amb el tiet brumo i el bromista nen metamòrfic que sempre està on no te l’esperes. La conclusió és que entendre’s amb la família pot ser molt complicat.

Encanto, és el retorn de Disney als musicals, després de l’estrena de Raya i l’últim drac, la primavera passada. No estarà ni de lluny entre les meves pel·lícules animades de Disney favorites, però aquesta història sobre els llaços familiars compleix com un simple entreteniment, que destaca per les cançons i els colors de l’animació.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Snack Shack

La nostàlgia s’ha convertit en un element clau en l’època cinematogràfica actual, especialment la dels vuitanta. Però què passa amb els que vam viure la

Cold Storage

En una època en què moltes produccions de terror intenten ser transcendentals o reinventar el gènere, Cold Storage opta pel camí contrari: divertir. I ho

Masters of the Universe

Hi ha pel·lícules que esperes durant mesos. Altres durant anys. I després hi ha Masters of the Universe, la pel·lícula que he esperat des que

Lee Cronin’s The Mummy

Lee Cronin s’ha convertit en un dels noms més interessants del terror contemporani. Després de donar-se a conèixer amb The Hole in the Ground, en

Ready or Not 2

L’èxit inesperat de Ready or Not feia pensar que una seqüela podia ampliar el seu univers i recuperar la barreja d’humor negre, terror i sàtira