Dating Amber

Magnífica comèdia irlandesa sobre com fer front a l’homosexualitat en l’institut, durant els vuitanta, a Irlanda. Dirigeix David Freyne, director de la pel·lícula de zombis The Cured.

Els protagonistes d’aquesta història són Eddie i Amber, companys de classe en el darrer any d’institut. Ambdós són homosexuals i temen l’assetjament que puguin patir de la resta d’alumnes sobre la seva sexualitat. Per evitar rumors, decideixen fer-se passar per parella, cosa que els porta a passar temps junts.

Dating Amber fa un retrat molt acurat dels dos personatges principals, ell que no acaba d’assumir la seva sexualitat, fruit d’una situació familiar en què se sent molt pressionat, mentre que ella ho té plenament acceptat. Això provocarà no poques discussions entre ells, mentre comencen a provar com serà la seva vida fora del poble conservador en què viuen. La interpretació de la parella protagonista, Fionn O’Shea i Lola Petticrew està estupenda. La química d’estira-i-arronsa funciona gràcies a un guió tan ben escrit com interpretat. Les seves personalitats diferents ajuden a l’equilibri de personatges, ell molt tímid i ella amb un caràcter més atrevit. Pel camí, deixa un retrat de la societat tancada i homòfoba d’aquells anys, ja no tant en els adults, sinó en els més joves.

El guió no tira dels tòpics absurds de la comèdia més mainstrean i els protagonistes mai deixaran de ser gais i molt menys s’enamoraran. Dating Amber és una història d’amistat i d’acceptació amb mala bava i molt de cor. Si us agraden sèries com Derry Girls, probablement apreciareu el sentit de l’humor d’aquesta proposta completament recomanable. És cert que és una pel·lícula de bon rotllo, però posant en primer pla temes com el bullying, l’homofòbia, les difícils relacions familiars i el despertar sexual.

Una comèdia divertida amb personatges molt ben escrits i dimensionats, ben interpretada i amb un missatge que, tot i que retrata una època, l’homofòbia continua essent avui en un dia una de les xacres de la nostra societat que cal denunciar, per exemple, amb pel·lícules com aquesta.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Zootròpolis 2

La nova aventura de Judy Hopps i Nick Wilde recupera la fórmula que va convertir la primera entrega en un èxit: una ciutat vibrant, humor

KPop Demon Hunters

Hi ha pel·lícules que simplement entren bé, i n’hi ha d’altres que et contagien una energia especial. KPop Demon Hunters pertany clarament al segon grup:

Elio

Hi ha una sensació constant veient Elio: la d’estar davant d’una pel·lícula simplement correcta. I en el cas de Pixar, això ja és gairebé un

Marty Supreme

Hi ha pel·lícules que t’enganxen des del primer fotograma. Marty Supreme no és una d’elles, almenys no immediatament. Al principi costa entrar en el seu

Hamnet

Dirigida per Chloé Zhao, Hamnet és una obra profundament íntima i emocional que explora l’amor, la pèrdua i el dol des d’una mirada delicada però