Dating Amber

Magnífica comèdia irlandesa sobre com fer front a l’homosexualitat en l’institut, durant els vuitanta, a Irlanda. Dirigeix David Freyne, director de la pel·lícula de zombis The Cured.

Els protagonistes d’aquesta història són Eddie i Amber, companys de classe en el darrer any d’institut. Ambdós són homosexuals i temen l’assetjament que puguin patir de la resta d’alumnes sobre la seva sexualitat. Per evitar rumors, decideixen fer-se passar per parella, cosa que els porta a passar temps junts.

Dating Amber fa un retrat molt acurat dels dos personatges principals, ell que no acaba d’assumir la seva sexualitat, fruit d’una situació familiar en què se sent molt pressionat, mentre que ella ho té plenament acceptat. Això provocarà no poques discussions entre ells, mentre comencen a provar com serà la seva vida fora del poble conservador en què viuen. La interpretació de la parella protagonista, Fionn O’Shea i Lola Petticrew està estupenda. La química d’estira-i-arronsa funciona gràcies a un guió tan ben escrit com interpretat. Les seves personalitats diferents ajuden a l’equilibri de personatges, ell molt tímid i ella amb un caràcter més atrevit. Pel camí, deixa un retrat de la societat tancada i homòfoba d’aquells anys, ja no tant en els adults, sinó en els més joves.

El guió no tira dels tòpics absurds de la comèdia més mainstrean i els protagonistes mai deixaran de ser gais i molt menys s’enamoraran. Dating Amber és una història d’amistat i d’acceptació amb mala bava i molt de cor. Si us agraden sèries com Derry Girls, probablement apreciareu el sentit de l’humor d’aquesta proposta completament recomanable. És cert que és una pel·lícula de bon rotllo, però posant en primer pla temes com el bullying, l’homofòbia, les difícils relacions familiars i el despertar sexual.

Una comèdia divertida amb personatges molt ben escrits i dimensionats, ben interpretada i amb un missatge que, tot i que retrata una època, l’homofòbia continua essent avui en un dia una de les xacres de la nostra societat que cal denunciar, per exemple, amb pel·lícules com aquesta.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Dead Don’t Hurt

Segona pel·lícula com a director de Viggo Mortensen després de Falling, en què també el veiem davant de la càmera. En aquesta ocasió es tracta

The Monkey

Osgood Perkins, recentment arribat d’un dels èxits del cinema de terror de la passada temporada amb Longlegs, sorprèn amb The Monkey, adaptació d’un relat curt

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7

Companion

Companion és dirigida per Drew Hancock, productor de Barbarian, que també ha escrit aquesta pel·lícula, una obra que barreja diferents gèneres i ofereix diversos girs