Coda

Sian Heder (Little America) dirigeix aquesta agradable pel·lícula protagonitzada per una família de pescadors que és un remake d’una pel·lícula francesa del 2014, presentada en el Festival de Sundance de 2021.

La peculiaritat de la família protagonista és que el pare, la mare i el germà gran són sords. L’única que no ho és, és la germana adolescent, Ruby. Ruby cursa el darrer curs d’institut abans de decidir si se’n va a la universitat o es queda al poble a treballar en el negoci de pesca familiar. La cosa és que ella aspira a més, té un talent impressionant com a cantant i es fixarà l’objectiu d’entrar en una reputada escola de Boston. No serà fàcil compatibilitzar els estudis, la preparació per l’audició i sortir a pescar de matinada.

Però la família ha estirat de Ruby durant tots aquests anys, ja que és l’única que no té discapacitat. S’ha creat una dependència mútua que no és bona. Primer perquè els pares s’han tancat respecte a la comunitat i després per Ruby, que es considera imprescindible per mantenir el negoci i està disposada a renunciar als seus somnis. La cosa comença a canviar i davant la possibilitat que Ruby marxi de casa. Tots els membres de la família reaccionaran de manera diferent. La història a partir d’aquí anirà sobre el talent de Ruby que la fa especial, cantar, que no serà apreciat per la família perquè són sords.

Cal destacar que a Coda, els intèrprets de personatges sords ho són de debò: Marlee Matlin, la mare, Troy Kotsur el pare i Daniel Durant, el germà. La protagonista i al voltant de la que gira la trama és Emilia Jones, la germana adolescent, a la qual hem vist com a protagonista de la sèrie Locke & Key.

Coda és una pel·lícula que juga amb els elements recurrents dels drames econòmics i de dependència de caràcter familiar, de les pel·lícules de gènere musical, els coming-of-age i el subgènere de professors inspiradors. Però combina a la perfecció aquests elements que ens són coneguts, amb molta ànima i cor. Pel que fa al retrat de la família de sords i la relació amb una comunitat que els veu estranys, és molt innovadora.

L’estructura del guió és molt clàssica, amb les pujades i baixades, els moments d’èxit i dificultat que t’esperes, però tot resulta sincer i autèntic. El títol és un joc de paraules, entre la coda d’una peça musical i un acrònim anglès de Mainada d’Adults Sords.

El que farem serà seguir bàsicament a Ruby. Primer amb la seva relació amb la seva mare, molt amorosa, però que no és gens mirada en passar per sobre els interessos de la seva filla, el seu pare, d’emocions directes i una mica groller, amb el germà, que intentarà fer-se valdre i demostrar que ell és tan vàlid com Ruby, la seva millor amiga i el mentor i professor de música. El professor està interpretat pel polifacètic artista mexicà, Eugenio Derbez. Derbez és el típic mestre inspiratiu, exigent i al mateix temps una mica excèntric. No hem d’oblidar a Miles, interès amorós de Ruby, que ve a cobrir la part de pas a l’edat adulta.

Coda és una joia de pel·lícula que val la pena que descobriu amb moments trencadors. Sense espoilejar res, la manera com roda el concert final a l’escola en què Ruby i Miles interpreten el seu duet, diria que és la primera vegada que ho he vist filmat així. Coda és pura emoció amb moments molt i molt bons, tant de guió, com de direcció i fotografia. Arribareu a conèixer els personatges com si fossin de la vostra família. Malgrat que no parlen, diuen moltes coses. Recomanadíssima.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

Pinotxo de Guillermo del Toro

Guillermo del Toro no és un acabat d’arribar en l’animació. Ell ha estat un dels creadors de sèries com Trollhunters, Tales of Arcadia i ha

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se