Capità Harlock

Shinji Aramaki adapta el manga del mateix títol, escrit i dibuixat per Leiji Matsumoto entre el 1977 i el 1979. Després del manga va arribar l’anime integrat per 42 episodis emesos entre 1978 i 1979. Els que ja tenim una edat, recordarem l’anime perquè va ser emès per TV3 durant els seus primers anys. Personalment em declaro molt fan de la sèrie d’anime, i em vaig sentir molt decebut amb la pel·lícula, quan es va estrenar al SITGES2013, perquè no fa justícia al material original.

Ambientada al 2977, l’univers està immers en una gran batalla intergalàctica. La Terra és el planeta amb més recursos de tots, però està controlat per coalició Gaia que governa els humans a tota la galàxia. L’únic perill que amenaça a Gaia és el capità Harlock i la seva nau estel·lar, el creuer Arcadia. Per aquet motiu, el nou líder de Gaia demana al seu germà petit, Yama, que s’infiltri a l’Arcadia per matar a Harlock.

L’adaptació té moltes mancances tant en el treball en l’animació com en el guió. Els japonesos són insuperables en animació tradicional, però en animació digital estan molt lluny del que es fa als Estats Units. Els personatges desprenen fredor i en cap moment te’ls creus. Ni els gestos, ni les mirades transmeten cap tipus d’humanitat. Recordeu l’adaptació de Final fantasy? Doncs això.

Però aquests defectes, que es podrien perdonar perquè és una simple qüestió de tecnologia, queden en segon terme davant un guió erroni i mal fet. No només la història és rebuscada, si no que el protagonista és Yama, una versió físicament més jove del capità Harlock. Harlock, que en teoria hauria de ser el protagonista, apareix en comptades ocasions al llarg de la pel·lícula. No m’explico perquè Harlock queda aparcat en una funció de secundari de luxe. Si això li afegim una història senzilla que té un guió complicat que només busca confondre a l’espectador, la insatisfacció es posa de relleu.

L’adaptació cinematogràfica del Capità Harlok és un producte fallit que haurà d’esperar una nova oportunitat de poder veure una adaptació digne que faci justícia al personatge.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Toy Story 5

Quan Toy Story 3 va posar punt final a la història d’Andy, semblava que Pixar havia aconseguit l’impossible: tancar una saga perfecta amb un dels

Les ovelles detectives

Les ovelles detectives és una d’aquelles pel·lícules que entren per la porta com una comèdia familiar aparentment lleugera i acaben deixant una empremta molt més

Star Wars: The Mandalorian and Grogu

The Mandalorian and Grogu tenia una responsabilitat enorme sobre les espatlles. No només havia de demostrar que els personatges més populars de l’era Disney funcionaven

Disclosure Day

Hi ha pel·lícules que són víctimes de les expectatives. Disclosure Day n’és un exemple evident. Quan Steven Spielberg torna a abordar el fenomen extraterrestre, és

Snack Shack

La nostàlgia s’ha convertit en un element clau en l’època cinematogràfica actual, especialment la dels vuitanta. Però què passa amb els que vam viure la