Fa catorze anys es va estrenar Borat. Una autèntica sorpresa que arribava per deixar en evidència i mostrar les flaqueses dels Estats Units de George W. Bush. Un abans i un després en la carrera de Sacha Baron Cohen en què amb aquesta sàtira es va fer conegut a tot el món. La proximitat de les eleccions americanes i el govern de Donald Trump van portar a Cohen a pensar que seria una bona idea fer tornar a Borat per fer una sàtira sobre les persones que envolten a Trump i els valors dels seus fidels votants. Rodada en secret, la va enganxar la pandèmia enmig de rodatge, cosa que probablement l’ha beneficiat pel relat que ens explica.

La manera de funcionar és exactament la mateixa que en la pel·lícula anterior, és a dir, una part de ficció dramatitzada amb actors reals i una altra amb entrevistes en càmera oculta amb la idea de deixar en evidència a l’entrevistat o a una manera de pensar d’un determinat grup de la societat. En la part dramatitzada ens trobem a Borat que vol entregar la seva filla al vicepresident dels Estats Units com a regal de part del seu país, perquè el president de Kazakhstan pugui posar-se al mateix nivell que altres líders mundials vinculats a Trump com Kim Jong-un o Vladímir Putin. La part real està formada per entrevistes en què es vol enganxar a algú a través d’actituds o respostes en moments gravats en càmera oculta. Entre aquests moments destaquem l’entrevista a una instagramer que assessora noies joves que vulguin tenir a un home gran amb diners com a parella, un pastor que treballa en una clínica antiavortista (!), un Borat disfressat, primer de membre de KKK entrant en una convenció del partit republicà i més endavant disfressat de Donald Trump en un míting del vicepresident Mike Pence, un parell de sudistes amb què Cohen va passar el confinament disfressat de Borat sense sortir del personatge i del que parla tothom , Rudy Giuliani, advocat de Donald Trump, que en un moment en què es pensava que no l’estaven filmant, és captat amb una actitud, per dir-ho finament, inapropiada. Prefereixo que ho veieu vosaltres mateixos.

Borat: Subsequent Moviefilm està al mateix nivell de la primera, aquesta vegada sense efecte sorpresa, però que agradarà i desagradarà al mateix públic, ja que tracta temes polèmics com l’avortament, la pedofília, el masclisme, l’antisemitisme i com els governants dels Estats Units han fet front a la crisi sanitària. La pel·lícula tanca en un punt molt alt en oferir la seva versió de quin va ser l’origen del coronavirus, amb què ha comptat amb la complicitat de Tom Hanks. Cohen continua en forma amb una pel·lícula que es riu de tot i aposta decididament pel que és políticament incorrecte.