Les dones licantropes és d’aquells subgèneres que els queda molt terreny per recórrer. La pena és que aquesta pel·lícula no li sap treure gens de suc i se’n va per altres camins.

Bloodthristy ens explica la història d’una cantant que després de triomfar amb un primer disc, està sota pressió perquè el segon mantingui el nivell. Per això, accepta l’oferta d’un famós productor musical amb un passat tèrbol que viu en una gran casa en el bosc. Aquest l’ajudarà a preparar els temes del nou disc, al mateix temps que els instints de la cantant deriven cap a l’animal.

Aquesta pel·lícula de licantrops serveix a la directora Amelia Moses per parlar-nos  de la inseguretat artística i la creativitat. En el cas de la protagonista, aquesta es manifesta quan deixa anar a la seva bèstia interior, una lloba assedegada de sang.

El més interessant de la proposta és la música. La protagonista, Lauren Beatty és també música i segurament serà per això que l’aspecte de les melodies i les lletres sobresurten per sobre una història de licantrops que toca tots els tòpics del gènere en un relat extremadament previsible, que fa que Bloodthristy no expliqui res de nou.

La direcció d’Amelia Moses és bona, però a la pel·lícula li falta ritme. La falta de pressupost i que llueixi com un telefilm, tampoc ajuda que les coses bones que té la pel·lícula sobresurtin el que haurien de fer-ho.