Finalment s’ha estrenat la tercera i última entrega en la que Peter Jackson ha adaptat la primera novel·la de J.R.R. Tolkien, El Hòbbit. Moment de fer balanç i emetre un veredicte, no només d’aquesta pel·lícula, si no de la trilogia sencera i, al meu parer,

Segona pel·lícula de Theodore Melfi, la qual ha estat produïda pels germans Weinstein. St. Vincent podria ser una versió molt menys aconseguida d’Up de Pixar, perquè que té algunes similituds en el seu argument. Bill Murray interpreta a Vincent, un vell rondinaire amb poques ganes

Adaptació de baix pressupost del joc de Hasbro, Ouija. La pel·lícula ha estat produïda per Michael Bay, pel que d’entrada no hem d’esperar-ne res d’extraordinari. I efectivament és així. Si tenim molt clar que anem a veure una pel·lícula de terror de fórmula, com pot

Woody Allen ens presenta la seva última pel·lícula anual després de la celebrada Blue Jasmine, estrenada l’any passat. Sobre aquesta última pel·lícula, imagino que haureu sentit repetidament i per tot arreu que és un Woody Allen menor. I la veritat és que és així, però

Comèdia negra britànica amb una lectura política i social de rerefons. Juegos sucios dóna un gir al gènere de tortures a l’estil Saw essent en aquesta ocasió els protagonistes que decideixen sotmetre’s voluntàriament a ser degradats i torturats a canvi de diners. Els torturats són

Ja era hora, els pingüins de Madagascar ja tenen franquícia pròpia. Aquests peculiars animalons que van eclipsar els protagonistes de la saga mare, demanaven a crits la seva pel·lícula. I més des de que al 2008 s’estrenés una sèrie de televisió, actualment encara en emissió,

Terry Gilliam no ha deixat mai de ser un director controvertit. A favor seu diré que té un estil propi que el fa inconfusible, però que moltes vegades acaba essent esclau del seu estil. Això és el que li passa a la seva darrera pel·lícula

Lluny del que semblava amb la primera pel·lícula, la saga Els jocs de la fam s’ha acabat arrossegant com ànima en pena cada novembre a tots cinemes. S’ha convertit en una successora de La saga Crepúsculo, que no és el que pretenia inicialment. Si la

Don Coscarelli va sorprendre als fans del cinema fantàstic al 1979 amb Phantasma, un film de gènere que ja esdevingut de culte. Aquesta pel·lícula el va marcar tant que des de aleshores ha buscat desesperadament fer una altra pel·lícula de culte, resultant sempre en un

Hi ha pel·lícules que et deixen xafat i Matar al mensajero n’és una. Suposo que no es pot considerar un spoiler el que vaig a dir, tenint en compte que aquesta història es basa en fets reals i qualsevol persona pot consultar què va ser

Mike Cahill va deixar de ser un desconegut gràcies a Otra Tierra, una de les millors pel·lícules de ciència ficció de farà un parell d’anys. Otra Tierra era una pel·lícula indieque amb molta imaginació, utilitzava l’excusa d’una Terra paral·lela on vivien versions alternatives de nosaltres

Hi ha una famosa dita que diu que els gossos s’assemblen als seus amos. Si la portem al terreny cinematogràfic podríem dir que les pel·lícules s’assemblen als seus director. Això és el que li passa a Christopher Nolan i al seu cinema. La setmana passada