La darrera pel·lícula protagonitzada per Robert Redford entra en aquest nou gènere de persona atrapada en un lloc, on l’acció passa en un sol escenari. Diga-li Buried en un taüt, Gravitya l’espai o Cuando todo està perdidoen una barca que s’enfonsa. De les que he

Absolutament innecessari remake del clàssic de Paul Verhoeven del 1987, que es carrega tota la ironia i càrrega política que contenia la pel·lícula. La subtilesa deixa pas a l’evidència en un cinema que no estimula les neurones de l’espectador. Aquest missatge va dirigit a qualsevol

Primera pel·lícula rodada en cinema que utilitza l’animació stop-motionamb figures de Lego. La pel·lícula pot ser igual d’excessiva que El lobo de Wall Street, però clar, en un altres termes. Ho dic perquè no para, estan passant coses constantment i no dóna treva a l’avorriment.

Alexander Payne ens va guanyar el cor a Entre copas, malgrat que les seves dues pel·lícules anteriors, Electioni A propósito de Schmidt,  també ens havíem entusiasmat. Però està clar que va haver un abans i un després a la seva carrera a partir de la

Dissabte va ser el darrer dia del SITGES 2013. Com Grand Piano va estar a l’alçada del que és una pel·lícula d’obertura, no podem dir el mateix de la clausura amb The Sacrament. Es podia haver projectat en qualsevol moment del Festival, menys a la

Comencem amb el repàs de les pel·lícules d’aquest divendres. Avui hem vist una de les més esperades d’aquesta edició, Insidious: Chapter 2 de James Wan. Wan ens ha sorprès en aquesta segona entrega perquè ha fet un producte clarament molt diferent de la primera. L’argument

El dijous va finalitzar amb unes quantes pel·lícules d’allò més peculiars. Comencem amb la que més em va agradar, The Philosophers, però que tampoc és una pel·lícula rodona ni molt menys. The Philosophers està protagonitzada per un munt d’estrelles juvenils que hem vist en el

Ja ho va dir Tarantino fa un parell de dies, Big Bad Wolves és per ell la millor pel·lícula de l’any. Jo no diria tant, però és una de les millors que veurem en tot el Festival. Entenc perfectament perquè Tarantino creu que és la

Joss Whedon ha arribat a Sitges i ho ha fet per la porta gran. Much a do about nothing és la pel·lícula que va rodar Whedon durant la postproducció de Los Vengadores en blanc i negre, a casa seva, amb actors amics i en menys

Matí molt accidentat a Sitges. La primera pel·lícula del matí, The Congress ha patit dues interrupcions per problemes amb el servidor. I la segona, Open Grave s’ha parat també dues vegades, però la segona, a cinc minuts del final, no ha estat possible tornar-la a

Enmig del desert cinematogràfic que vam viure ahir, de cop i volta va sorgir una pel·lícula boníssima. Es tracta d’Enemy, dirigida pel canadenc Denis Villeneuve, director d’Incendies i de la recent estrenada, Prisioneros. Enemy està basada en la novel·la de José Saramago, L’home duplicat. Ho

Avui està essent un dia de fugues en massa de les diferents pel·lícules que s’estan projectant, cosa que ja comença a preocupar la poca qualitat de la programació d’enguany. No obstant, començo parlant de lo únic que es pot salvar d’avui. Es tracta de Real,