Debut en el guió cinematogràfic de J.K. Rowling, l’autora de les novel·les de Harry Potter qui emmarca aquesta història en el mateix univers. La pel·lícula s’inspira en el llibre del mateix títol, de només 64 pàgines, que va escriure la mateixa Rowling el 2001 amb objectius benèfics i que era uns dels llibres d’estudi pels alumnes de l’Escola Hogwarts de Màgia i Bruixeria.
Nova York, 1926. Newt Scamander és un jove empleat del Ministeri de Màgia britànic que ha viatjat fins als Estats Units per assistir a un congrés de màgia. Arriba a la ciutat dels gratacels carregat amb una maleta plena de perilloses criatures. Quan aquestes escapen accidentalment, salten les alarmes entre la població muggle. Scamander serà perseguit pel director de Seguretat Màgica per portar-lo davant de la justícia, però el jove comptarà amb l’ajuda d’un muggle que somia ser flequer i una treballadora del Congrés Màgic.
Aquesta és clarament una pel·lícula d’introducció dins d’un univers més gran, ja presentat en la saga Harry Potter. Sí que coneixem el món màgic de Rowling, però fins ara desconeixíem sobre els mags més enllà de Gran Bretanya. A més, aquesta pel·lícula posa les bases, tal com va fer Harry Potter i la pedra filosofal, a totes les que vindran a partir d’ara. Per això la pel·lícula és tanta argumentalment simple, i no ho dic negativament, al contrari. La seva senzillesa és cabdal perquè tingui la funció que ha de tenir, que no és més que presentar els seus personatges principals, sobretot el protagonitzat per Eddie Redmayne. Sobre l’actor dir que està sensacional en el paper d’aquest tímid i autèntic outsider de la màgia fins al punt que podreu escoltar a les sales un: Oh! Que maco, referit tant a ell com a les bèsties estranyes del mateix títol. Pel que fa a la resta del repartiment, destacar el descobriment de Dan Fogler com el no-mag Kowalski i Ezra Miller, que malgrat surt poquet aquí, el poc que fa se’n surt molt bé i serà un personatge important en el futur.
Darrere la càmera tenim a David Yates, que va dirigir 4 de les 8 pel·lícules de Harry Potter i que dirigirà totes les pel·lícules d’aquesta nova saga. Poca cosa més a dir, que no és Alfonso Cuarón, però que sap molt bé i coneix el producte que té entre mans i dóna a aquest univers una consistència que difícilment podria haver donat un altre realitzador.
Pel que fa al to de la pel·lícula, clarament és més fosca que les primeres entregues de Potter. De fet, cap dels protagonistes és nen, tots són adults, cosa que la diferencia molt de la resta. Però no decep perquè ofereix una bona dosis d’imaginació, bons personatges i unes quantes sorpreses cap al final.
L’univers Potter ha tornat amb força. Els seus fans podran trobar múltiples referències al futur que tots coneixem, i els que us perdeu la meitat dels detalls, no us n’adonareu i la pel·lícula la gaudireu com el que més. Visca la màgia i la imaginació. Que visquin les bèsties fantàstiques!
