El extraño

El sud-coreà Na Hong-jin, director de les aclamades The chaser i The yellow sea, presenta la seva darrera pel·lícula, El extraño. Aquesta tercera pel·lícula és també la més fluixa en una trajectòria desgraciadament descendent.
El extraño és un thriller sobre possessions i xamanisme que narra com una sèrie d’assassinats inexplicables comencen a succeir en una població considerada tranquil·la. El culpable podria ser un estrany japonès que viu a les muntanyes apartat del món.

La pel·lícula peca d’un defecte alarmant en moltes pel·lícules coreanes, la seva excessiva durada. En aquesta ocasió les dues hores i mitja són del tot excessives i es carreguen una pel·lícula que tenia ingredients per ser bona, però que ho acaba no essent. Tampoc ajuda massa l’humor absurd o que el protagonista és un idiota inepte. Això fa que les suposades escenes dramàtiques perdin tota força. La ximpleria d’alguns moments trenca el to inquietant que pretén. Una autèntica pena perquè si eliminem tota la palla, l’humor imbècil i fem del protagonista un tipus més més llest, tindríem un thriller excel·lent de poc més d’hora i mitja. Sap greu perquè l’estètica és molt bona, autèntica hereva de Seven de David Fincher.

El extraño podria haver estat un gran thriller de 90 minuts, però és una pel•lícula pesada de dues hores i mitja amb humor innecessari i un protagonista imbècil.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Send Help

Després de més de quinze anys sense dirigir una pel·lícula de terror pura, Sam Raimi torna al gènere amb Send Help, una proposta que confirma

Project Hail Mary

Project Hail Mary és una d’aquelles pel·lícules que et reconcilien amb el cinema d’aventures i amb la ciència-ficció més optimista. Una autèntica buddy-movie espacial que

Hoppers

Pixar torna a ser Pixar amb Hoppers, una aventura esbojarrada, acolorida i tremendament divertida que recupera aquell esperit de comèdia familiar amb doble lectura que

Scream 7

Amb Scream 7, la saga torna allà on probablement mai no hauria d’haver deixat de posar l’objectiu: a Sydney Prescott. Després d’una cinquena entrega força