Aliados

Després que l’any passat Robert Zemeckis, director de la mítica Regreso al futuro, tornés a dirigir una pel·lícula de veritat amb The walk, després de deambular durant anys en cinema d’animació de captura del moviment, torna aquest any amb Aliados, acompayat per Brad Pitt i Marion Cottillard.

Aliados és suspens amb elements romàntics, ambientada durant la IIª Guerra Mundial i protagonitzada per Brad Pitt i Marion Cotillard.

Pitt interpreta a Max, un espia britànic que després d’una perillosa missió al nord d’Àfrica, s’enamora de Marianne (Cottillard), una agent de la resistència francesa. La parella comença una relació amorosa i no tarden a casar-se i formar una família. Els problemes comencen quan a Max li notifiquen que la seva dona podria ser una agent doble que treballa pels nazis.

La pel·lícula es divideix en dues parts molt diferenciades que pràcticament funcionen com dues pel·lícules independents. La primera part és la que succeeix a Casablanca, una part amb molts ecos del clàssic protagonitzat per Humphrey Bogart. És en aquesta primera hora en què pràcticament no hi ha acció i la situació es desenvolupa molt lentament. A través de la quotidianitat del dia a dia d’aquests agents, veurem com sorgeix una espurna que s’acaba convertint en una apassionant història d’amor que culmina en la missió que duen a terme. La segona part ens presenta a la parella ja casada i emmainadada. La trama d’aquesta segona part desenvolupa la possibilitat i exposa el suspens de si ella és o no una espia infiltrada i els conflictes emocionals que li provocarà al seu marit la investigació.

Aliados és una pel·lícula molt clàssica que es permet referenciar a Casablanca, amb club nocturn inclòs, només faltava veure al pianista Sam.

Tota ella està ben narrada, sempre essent lògica i no traint la seva essència. Zemeckis no ha perdut el pols en la direcció i li dóna esplendor a la pel·lícula i un toc de realització molt més clàssic del que estem acostumats actualment. El problema és que la primera part ens quedem només en l’estètica perquè té un greu problema de ritme que se soluciona quan arriba la segona part.

Aquells que busquen pel·lícules de la vella escola no sortiran decebuts.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Nickel Boys

Segurament no estaríem parlant avui d’aquesta pel·lícula si no hagués estat una de les nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula, ja que ni tan

Rebel Ridge

Jeremy Saulnier, que ens va portar la magnífica Green Room, deixa enrere els neonazis per endinsar-se en la corrupció a tots nivells que es produeix

Final Destination: Bloodlines

Warner ressuscita una de les franquícies de terror heretades de New Line Cinema. Cinc entregues d’aquesta saga es van estrenar entre el 2000 i el

Thunderbolts*

Pel·lícula que posa punt i final a una turbulenta fase 5 plena de baixos i pocs alts, que ha viscut Marvel Studios des del començament

Don’t Move

Pel·lícula de terror de baix pressupost dirigida per Brian Netto i Adam Schindler, una parella de realitzadors descoberta per Sam Raimi, que ja havia dirigit