Blog
Blog de crítiques de pel·lícules, notícies i esdeveniments del programa.
Venom: Let There Be Carnage
Seqüela de la pel·lícula de fa tres anys en la qual Sony desenvolupava per primera vegada, fora de l’Univers Marvel Cinematogràfic, aventures en solitari de personatges relacionats amb Spider-Man. Venom va ser considerada una de les pitjors pel·lícules de superherois de la darrera dècada, però
The Green Knight
David Lowery és un dels directors més interessants del panorama actual. El vaig descobrir a Peter y el dragón, que malgrat ser un remake, és una de les millors pel·lícules familiars dels darrers anys. Anteriorment havia fet pel·lícules com St. Nick i En un lugar
Titane
Julia Ducournau, directora de Crudo, torna amb Titane, guanyadora de la Palma d’Or a Cannes, pel·lícula que des de llavors ha generat moltes expectatives. Certament pel públic de Cannes podia ser una proposta extrema i trencadora, però després del seu pas per Sitges, que ja
Halloween Kills
La saga Halloween està formada per diferents continuïtats. El punt en comú és que totes elles parteixen de l’original de John Carpenter del 1978. L’última d’aquestes continuïtats és l’encetada per Blumhouse el 2018 que partia únicament de l’original, per la qual cosa enteníem que durant
The Trip
Tommy Wirkola, director de les dues entregues de Dead Snow (Zombis nazis), torna a Noruega i dirigeix aquesta comèdia negríssima protagonitzada per Noomi Rapace i Aksel Hennie. M’ha agradat veure a Rapace, que habitualment només fa papers dramàtics, deixant-se anar i mostrant les seves habilitats
Les 10 imprescindibles del Sitges 2021
Com ja és tradició, cada any faig la llista de les 10 imprescindibles del Festival de Sitges. Segurament si la fes demà alguna cauria i entraria alguna altra, perquè una tria com aquesta és molt complicada. Deixar fora de la mateixa alguns títols m’ha fet
Sin tiempo para morir (No Time to Die)
Pel·lícula que tanca l’etapa de Daniel Craig com a James Bond. Després d’una entrada magistral a Casino Royale, la saga ha estat irregular. Quantum of Solace no va convèncer, Skyfall es presentava com el pas endavant que hauria d’haver estat la seqüela de Casino Royale,
Dune
Dune va ser publicada el 1965 i escrita per Frank Herbert. Considerada una de les millors novel·les de ciència-ficció de tots els temps, va tenir un total de cinc seqüeles escrites pel mateix Herbert, l’última el 1985. Després de la mort de l’autor, el seu
Malignant (Maligno)
Fa un temps, James Wan va cedir el comandament de la saga Insidious perquè volia fer alguna cosa diferent. Wan va entrar en blockbuster d’acció amb la setena entrega de Fast & Furious i Aquaman. Més recentment va decidir cedir la direcció de la saga
Free Guy
Shawn Levy, director de la trilogia Noche en el museo entre moltes altres comèdies i que ha passat els últims anys dirigint alguns dels capítols de Stranger Things al cantó dels germans Duffer, ha dirigit Free Guy, una comèdia que parodia els videojocs tipus Fornite
Shang-Chi y la leyenda de los diez anillos
Segona pel·lícula de la fase 4 de Marvel Studios en què ens presenta a Shang-Chi. La pel·lícula reiventa completament un personatge que venia arrossegat dels estereotips racials dels còmics dels setanta, dels quals s’ha volgut allunyar completament. El Shang-Chi cinematogràfic no és una còpia de
The Suicide Squad (El escuadrón suicida)
Cinc anys després de portar aquest equip de malvats de l’univers DC a la pantalla gran, arriba no una seqüela, sinó una reinvenció del concepte amb els pocs intèrprets que es van salvar d’aquest despropòsit de pel·lícula. Per fer-ho, DC va aprofitar que James Gunn
