Space Jam: Noves llegendes

Seqüela de la pel·lícula del 1996 en què Michael Jordan compartia cartell amb els Looney Tunes. He de dir que l’original em va agafar tard i quan la vaig veure a la televisió estava més preocupat per altres coses que no pas per Bugs Bunny i companyia. Warner ha intentat repetir la jugada vint-i-cinc anys després amb LeBron James, al mateix temps que ha volgut fer valdre el seu catàleg de dibuixos per a infants com els Looney Tunes. Si ho ha aconseguit o no, ara en parlarem.

Primer, deixar clar que aquesta és una pel·lícula per a les noves generacions. Els que vinguin a retrobar-se amb la nostàlgia d’un referent de la seva infantesa se sentiran defraudats. La generació de jugadors de bàsquet encapçalada per Michael Jordan tenia un carisma especial que no han igualat cap de les generacions posteriors. Però els més petits que no van viure aquella època i que tenen com a ídols els jugadors del present, gaudiran suficient de LeBron i del nou disseny modern, primer en animació tradicional i després en digital, dels Looney Tunes. Ambdós dissenys, del més reeixit de la pel·lícula.

Space Jam: Noves llegendes és bastant fluixa i fallida en les seves pretensions. Primer, perquè LeBron James és molt bon jugador de bàsquet, però la interpretació i ser carismàtic davant la càmera no vindria a ser el seu fort. Després, la durada és excessiva. Mentre l’original anava al gra i en menys de 90 minuts ja estava feta i explicada, aquesta dura unes interminables dues hores i allarga les situacions massa.

En aquesta pel·lícula no hi ha lloc per a la creativitat, és un producte de màrqueting perquè Warner espremi el seu catàleg. De fet, ha agafat el concepte de Ready Player One i l’ha tergiversat posant tot el marxandatge de la companyia en pantalla, sense cap mesura ni pretensió artística, ni en voler explicar cap història. A Space Jam: Noves llegendes veiem algunes de les franquícies més populars de Warner com Harry Potter, Joc de trons o els superherois de DC en la seva versió més icònica. Tot i que aquesta és una pel·lícula pensada per a públic nou, quan ha de tirar de DC fa servir les versions i músiques del Superman de Donner, l’animat de Bruce Timm, el Batman de Burton i el protagonitzat per Adam West. Cap referència a l’actual DCEU excepte a Wonder Woman, cosa que fa palès el que pensen els directius de Warner de les últimes versions de Snyder sobre aquests personatges, que fa com si no existissin.

Space Jam: Noves llegendes no és una pel·lícula, és un anunci de dues hores de la plataforma HBOMax. El que millor funciona són els Looney Tunes, malgrat que estiguin passats per l’innecessari filtre de la correcció actual. La pena és que entre tant de producte de Warner i la història ensucrada de LeBron, els Looney Tunes són els secundaris de la seva pròpia pel·lícula.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Night Swim (La piscina)

Bryce McQuire debuta en la direcció amb l’adaptació cinematogràfica del seu curt de cinc minuts de 2014 del mateix títol. Compta amb la producció de

Godzilla x Kong: New Empire

Cinquena entrega del Monsterverse de Legendary que continua la pel·lícula anterior, Godzilla vs. Kong. Repeteix el director d’aquella, Adam Wingard, que no aconsegueix repetir-ne els

Chicken Run: L’albada dels nuggets

Segona part de Chicken Run, la magnífica pel·lícula d’Aardman de l’any 2000 que parodiava el clàssic del cinema bèl·lic, La gran evasió, en un galliner.

Ghostbusters: Frozen Empire

Cinquena entrega de la saga Caçafantasmes, la quarta dintre de la continuïtat de la pel·lícula de 1984. Dirigeix Gil Kenan, basat en un guió de

Perfect Days

Wim Wenders torna al Japó amb Perfect Days en què ens explica la vida quotidiana d’Hirayama, un home que es dedica a netejar els lavabos