Space Jam: Noves llegendes

Seqüela de la pel·lícula del 1996 en què Michael Jordan compartia cartell amb els Looney Tunes. He de dir que l’original em va agafar tard i quan la vaig veure a la televisió estava més preocupat per altres coses que no pas per Bugs Bunny i companyia. Warner ha intentat repetir la jugada vint-i-cinc anys després amb LeBron James, al mateix temps que ha volgut fer valdre el seu catàleg de dibuixos per a infants com els Looney Tunes. Si ho ha aconseguit o no, ara en parlarem.

Primer, deixar clar que aquesta és una pel·lícula per a les noves generacions. Els que vinguin a retrobar-se amb la nostàlgia d’un referent de la seva infantesa se sentiran defraudats. La generació de jugadors de bàsquet encapçalada per Michael Jordan tenia un carisma especial que no han igualat cap de les generacions posteriors. Però els més petits que no van viure aquella època i que tenen com a ídols els jugadors del present, gaudiran suficient de LeBron i del nou disseny modern, primer en animació tradicional i després en digital, dels Looney Tunes. Ambdós dissenys, del més reeixit de la pel·lícula.

Space Jam: Noves llegendes és bastant fluixa i fallida en les seves pretensions. Primer, perquè LeBron James és molt bon jugador de bàsquet, però la interpretació i ser carismàtic davant la càmera no vindria a ser el seu fort. Després, la durada és excessiva. Mentre l’original anava al gra i en menys de 90 minuts ja estava feta i explicada, aquesta dura unes interminables dues hores i allarga les situacions massa.

En aquesta pel·lícula no hi ha lloc per a la creativitat, és un producte de màrqueting perquè Warner espremi el seu catàleg. De fet, ha agafat el concepte de Ready Player One i l’ha tergiversat posant tot el marxandatge de la companyia en pantalla, sense cap mesura ni pretensió artística, ni en voler explicar cap història. A Space Jam: Noves llegendes veiem algunes de les franquícies més populars de Warner com Harry Potter, Joc de trons o els superherois de DC en la seva versió més icònica. Tot i que aquesta és una pel·lícula pensada per a públic nou, quan ha de tirar de DC fa servir les versions i músiques del Superman de Donner, l’animat de Bruce Timm, el Batman de Burton i el protagonitzat per Adam West. Cap referència a l’actual DCEU excepte a Wonder Woman, cosa que fa palès el que pensen els directius de Warner de les últimes versions de Snyder sobre aquests personatges, que fa com si no existissin.

Space Jam: Noves llegendes no és una pel·lícula, és un anunci de dues hores de la plataforma HBOMax. El que millor funciona són els Looney Tunes, malgrat que estiguin passats per l’innecessari filtre de la correcció actual. La pena és que entre tant de producte de Warner i la història ensucrada de LeBron, els Looney Tunes són els secundaris de la seva pròpia pel·lícula.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email

Últimes ressenyes

El tubo (Méandre)

Survival francès dirigit per Mathieu Turi (Hostile) que retorça el concepte de Cube, ja que té un esquema molt semblant. En aquest cas una sola

Reminiscencia

Hugh Jackman protagonitza aquesta producció de cinema negre d’estil clàssic, però amb una ambientació futurista. Pel·lícules com El falcó maltès o Chinatown ens poden venir

El nadó en cap: Negocis de família

Seqüela d’El nadó en cap, pel·lícula d’animació de DreamWorks del 2017 basada en un llibre il·lustrat infantil que explicava des del punt de vista d’un