Eddie el águila

Pel·lícula produïda per Matthew Vaughn que narra els fets reals que van portar a l’esquiador amateur Michael Edwards a participar en els Jocs Olímpics. Dirigeix Dexter Fletcher (Amanece en Edimburgo), els protagonistes són Taron Egerton, Hugh Jackman i Christopher Walken.

Edwards volia participar en els Jocs Olímpics competint en els salts d’esquí. El Regne Unit, que mai havia tingut representació en aquesta disciplina, no li va voler donar suport. Així que Edwards va demanar prestat l’equipament i va buscar ajuda en el carismàtic i rondinaire entrenador Bronson Peary, que veu en el jove una oportunitat de redempció després de retirar-se massa aviat per culpa d’un conflicte amb el seu mentor. Malgrat tenir-ho tot en contra, Eddie va assumir el desafiament i va participar en els Jocs Olímpics de Calgary de 1988.

Eddie el águila és una pel·li de bon rotllo. No busca complicacions i tampoc pretén ser allò que no és. No és d’estranyar que la inspiració i l’esperit que volia recuperar Vaughn fos el d’Elegidos para la gloria, perquè la pel·lícula té molt de l’anima esportista cinematogràfica dels 80.

D’Eddie el águila destaca sobretot al protagonista, Taron Egerton que es transforma a través dels físic i la gesticulació en algú a les antípodes del jove atractiu que vàrem conèixer a Kingsman; i també la filmació de les escenes del salt d’esquí, que ens intenten mostrar el punt de vista de l’esquiador i veure els salts en plànols més variats dels típics que hem vist a les retransmissions de televisió.

Eddie el águila és una pel·li simple, de gent simpàtica i gent desagradable, en què les coses són blanques o negres que malgrat no ser gran cosa, la seva ànima nostàlgica aconsegueix atrapar-nos.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Ready or Not 2

L’èxit inesperat de Ready or Not feia pensar que una seqüela podia ampliar el seu univers i recuperar la barreja d’humor negre, terror i sàtira

Michael

Michael Jackson és, probablement, l’artista més icònic i alhora més controvertit de la música popular del segle XX. Michael pren una decisió clara des del

Sentimental Value

Després de sorprendre amb Thelma i consolidar-se internacionalment amb La pitjor persona del món, Joachim Trier torna amb la que és la seva obra més

Super Mario Galaxy: La pel·lícula

Si la primera aventura cinematogràfica de Mario va funcionar perquè traslladava amb fidelitat l’esperit dels videojocs a la gran pantalla, aquesta seqüela segueix exactament el

Send Help

Després de més de quinze anys sense dirigir una pel·lícula de terror pura, Sam Raimi torna al gènere amb Send Help, una proposta que confirma