Segona part de Chicken Run, la magnífica pel·lícula d’Aardman de l’any 2000 que parodiava el clàssic del cinema bèl·lic, La gran evasió, en un galliner. Aquesta segona entrega no compta amb els directors de l’original, Nick Park i Peter Lord, que han estat substituïts per Sam Fell, que va fer una feina excel·lent a Paranorman per Laika i que torna a Aardman on va fer Ratónpolis el 2006. En el guió sí que repeteixen Karey Kirkpatrick i John O’Farrell i s’hi afegeix Rachel Tunnard.

Després de fugir de la granja de Tweedy, Ginger i Rocky viuen en pau amb la resta de gallines en una reserva allunyada dels perillosos humans. Ara, Ginger i Rocky, tenen una filla, Molly. Però Molly no va viure a la granja i desconeix els perills del món exterior, així que desobeïx els seus pares i anirà a parar a una molt avançada planta de processament d’aus. Ginger, Rocky i els seus amics hauran de tornar a sortir a fora, en aquest cas no per fugir, sinó per infiltrar-se en la planta per rescatar a Molly i els seus amics.

La seqüela arriba amb Aardman desvinculada de DreamWorks. Ara la producció ha anat a càrrec de Netflix, juntament amb StudioCanal i Pathé. La producció no ha pogut aprofitar els models de l’original, ja que van quedar destruïts en un incendi l’any 2005, així que han hagut de ser creats de nou a partir del llibre de la pel·lícula original. Del resultat de l’animació només en podem dir coses molt bones.

Tot i que el nivell no és el de la clàssica, es tracta d’una bona pel·lícula. Vint-i-tres són els anys que la separen de l’original. Tant per temps com per edat han hagut de canviar a les dues veus originals principals, entre ells Mel Gibson que ha estat substituït per Zachary Levy.

La història no té els punts més foscos de la primera i és molt més lluminosa. La granja malvada en aquesta ocasió no és un lloc fosc i brut, al contrari, és un indret lluminós i tecnològicament avançat, però en el qual es produeixen el mateix tipus d’horrors.

L’humor britànic que caracteritza els productes de la companyia, continua essent present, malgrat que no arriba al nivell d’El xai Shaun. Tot i que aquesta pel·lícula té diàlegs, quan brilla més és en els gags visuals, en els diàlegs es manifesta per sota. Els valors de l’original sobre l’amistat i la companyonia es mantenen intactes, afegint els de la família.

Malgrat que segueixi la fórmula coneguda, Chicken Run: L’albada dels nuggets pot patir d’haver perdut l’efecte sorpresa, però, malgrat això, és un entreteniment perfecte per a tota la família.