Akiva Schaffer, guionista del Saturday Night Live i membre del grup de comèdia The Lonely Island, dirigeix aquesta pel·lícula protagonitza pels esquirols més populars de Disney que han compartit aventures amb Pluto i l’ànec Donald. Aquí coneguts com a Xip i Xop, però en original són Chip i Dale. Al cantó de Schaffer, trobem al còmic Andy Sandberg (Palm Springs) també membre de The Lonely Island, que posa la veu a Dale, i el còmic John Mulaney a Xip.
Chip’n’Dale: Rescue Rangers és una pel·lícula meta, autoreferencial amb un guió que fa sàtira sobre la indústria del cinema i l’animació. El més sorprenent és que és una producció que arriba de la mateixa Disney, disposada a riure’s, no només dels productes aliens, si no també dels propis.
La trama ens transporta en una realitat en què els personatges d’animació són estrelles reals del cinema, igual que els actors i actrius de carn i ossos. El pròleg ens narra com Chip i Dale es van conèixer a l’escola i com en els noranta van arribar al seu màxim de popularitat amb la sèrie Chip’n’Dale: Rescue Rangers. Després de la tercera temporada es van separar, la sèrie es va cancel·lar i des d’aleshores no s’han tornat a veure. La desaparició del seu company de la sèrie, Monterey Jack, els porta a descobrir que personatges animats estan essent segrestats i es veuran obligats a unir-se per descobrir qui està darrera de les desaparicions.
La quantitat de sàtira que incorpora sobre com funcionen les pel·lícules d’animació, i dels que no ho són, que surten de Hollywood, és el punt fort d’aquesta. No queda cosa que no se’n faci referència. Els reboots, les addiccions, les operacions de cirurgia estètica i el preu de la fama són els temes principals d’una pel·lícula que porta un equilibri perfecte perquè agradi a grans i petits. Només heu de mirar la metàfora del formatge i el disseny digital de Dale que contrasta amb el d’animació tradicional de Chip i el magistral gag recurrent de “l’eriçó”, per treure algunes conclusions.
En certa manera, actualitza el concepte de Qui ha enredat en Roger Rabbit?, que no amaga i que pràcticament ho explicita obertament. Malgrat que els cameos de personatges animats fan molta gràcia, el guió no depèn d’aquests i la pel·lícula narrativament funcionaria igual de bé sense ells, malgrat que el fet hi siguin reforça molt la història.
La pel·lícula compta també amb un munt de veus d’intèrprets tan coneguts com Will Arnett, Eric Bana, Seth Rogen i J.K. Simmons.
Chip’n’Dale: Rescue Rangers és una proposta molt valenta per part de Disney. Ha fet una pel·lícula amb lectures adultes, però mai traspassant la línia d’uns personatges sempre lligats al públic més infantil Chip’n’Dale: Rescue Rangers és una proposta intel·ligent i ideal per veure en família, que podran gaudir petits i grans, cadascú a la seva manera.
Chip’n’Dale: Rescue Rangers és també un homenatge a les sèries d’animació infantils de finals dels vuitanta i dels noranta. Sí, la nostàlgia dels noranta ja ha arribat.
