El realitzador d’Israel, Navot Papushado, signa la seva primera pel·lícula en solitari, en la qual prescindeix de fer un guió i filma un seguit d’efectistes d’escenes d’acció que s’emmirallen en produccions molt millors que la que veiem aquí. La primera cosa que ens podia fer arrufar el nas és que aquesta és una producció de Netflix, el que equival a noms cridaners en el repartiment, pressupost baix i resultats sovint per sota els d’una pel·lícula pensada per sales. Això és exactament el que ens trobem a Gunpowder Milkshake.
La trama es resumeix en una assassina a sou que s’acaba rebel·lant contra l’organització per la qual treballa, al mateix temps que intentarà esmenar els seus errors protegint a una nena de viut anys, a la qual ha mort el seu pare.
Gunpowder Milkshake pretén reivindicar uns personatges femenins forts i apoderats com els protagonitzats per Karen Gillan, Lena Headey, Carla Gugino, Michelle Yeoh i Angela Basset. Un magnífic repartiment completament desaprofitat perquè no els dona dimensió als personatges ni marge a les actrius perquè interpretin alguna cosa més que uns estereotips vistos milers de vegades. Fins i tot la història principal de la protagonista no té cap originalitat. Havent treballat adequadament els personatges femenins, hauria estat una bona pel·lícula amb valors, però entre això i que converteix els personatges masculins en una colla d’insensibles, estúpids, degenerats i masclistes fastigosos, fracassa. Navot Papushado utilitza el que entén per feminisme per posar-se una medalla, però a la mínima que analitzes les accions i els diàlegs, t’adones que cau en tots els estereotips de gènere.
La part més interessant està en l’acció. No podem parlar d’unes coreografies sense precedents, perquè de manera desvergonyida vol imitar, sense èxit, a les de John Wick. Vol donar un cert sentit artístic a les escenes d’acció, però se’n queda molt lluny. Això ho fa amb un ús de la càmera lenta, la música i una fotografia en què domina la netedat i el color rosa. El director ha buscat que cada imatge fos visualment atractiva i quasi et vol obligar a fer que t’agradi.
El bretolisme del qual presumeix no és divertit, malgrat que ho pretén. I de res serveix si no elabores una història interessant i construeixes uns personatges que t’importin i no et sigui completament igual el que els hi passi. Es creu una pel·lícula intel·ligent, però no ho és. No és divertida ni graciosa, i li falta ànima, cor i que ens emocioni. És igual de freda com els gelats que veiem.
Gunpowder Milkshake és un producte que en molts sentits s’assembla a la pel·lícula Aves de pressa, i qui no l’hagi vist, dir-li que això no és gens positiu. Ens trobem en una pel·lícula poc original que copia elements de tot arreu, la majoria de John Wick, inclosa aquesta versió de l’hotel, aquí en forma de gelateria. Per acabar amb una cosa bona, les actrius, elles no fallen, malgrat tenir un material horrorós amb què treballar. Gunpowder Milkshake és tot embolcall i zero substància.
