Chaos Walking

Ni fet expressament. Chaos Walking és una pel·lícula que porta la crítica de la mateixa escrita en el títol. I és que la cinta dirigida per Doug Liman és un caos que no sap cap on va. Un desastre majúscul que desaprofita completament un repartiment molt atraient format per uns perduts Daisy Ridley, Tom Holland, Mads Mikkelsen i Cynthia Erivo. La pel·lícula adapta la novel·la de Patrick Ness, El cuchillo en la mano, la primera d’una trilogia.

Ens trobem en un planeta que ha viscut una apocalipsi. En conseqüència, se suposa que han mort totes les dones. Des del desastre, els pensaments no són una cosa privada. Tothom pot escoltar els pensaments tothom. És el que la gent anomena soroll. Només amb pràctica i habilitat pots intentar ocultar-los. De cop i volta arriba Viola, una dona que ve de l’espai i que ha aterrat accidentalment amb la seva nau. Viola pot escoltar els pensaments dels homes, però aquests no poden escoltar els d’ella. Llavors, el líder del poblat la voldrà capturar, no se sap exactament per què. Ella aconsegueix fugir amb l’ajuda d’un adolescent orfe, Todd Hewitt, i junts emprenen una fugida per tornar a Viola a casa.

Per començar, em sembla una idea terrible la manera en què està representat el soroll. Escoltar constantment els pensaments de tots els personatges, que es trepitgen els uns als altres durant tota l’estona, molesta molt i fa que la pel·lícula sigui complicada de seguir. És com veure una pel·lícula amb unes quantes persones parlant al teu cantó. Per altra banda, la representació visual dels pensaments que es materialitzen en forma de fum en CGI tampoc funciona.

També resulta estrany que estigui ambientada en un planeta extraterrestre quan els paisatges són de boscos terrestres, sense res que ens porti a pensar que estem en un món alienígena.

El guió és un autèntic caos i no t’explica res. Mai et posa els personatges en un context, ni acabes d’entendre els seus motius que els porten a l’acció. Cal dir que la química entre Ridley i Holland és inexistent i sovint frega el ridícul quan sembla que vol caure en el romanticisme.

Tot aquest desgavell s’explica perquè ha estat una pel·lícula amb moltíssims problemes. El rodatge va començar fa tres anys i mig i va acabar a finals del 2017 a conseqüència de quadrar les agendes de Tom Holland i Daisy Ridley i alguns accidents en el set de rodatge. Però la pandèmia i alguns reshoots, ha fet que tot plegat s’endarrerís moltíssim. El guió que ha estat reescrit fins a l’infinit per sis guionistes, essent la versió final un batibull de totes les versions anteriors. I tot plegat a un cost de 125 milions de dòlars que no llueixen.

Chaos Walking és una de pitjors grans produccions basades en llibres supervendes que s’ha fet darrerament i un dels blockbusters més desastrosos que veurem aquest any. Perquè us en feu a la idea, la pel·lícula m’ha recordat a Divergent, que ni va acabar a concloure la saga. Aquesta no crec que passi de la primera pel·lícula i la trilogia amb tota seguretat acabi aquí.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Lee Cronin’s The Mummy

Lee Cronin s’ha convertit en un dels noms més interessants del terror contemporani. Després de donar-se a conèixer amb The Hole in the Ground, en

Ready or Not 2

L’èxit inesperat de Ready or Not feia pensar que una seqüela podia ampliar el seu univers i recuperar la barreja d’humor negre, terror i sàtira

Michael

Michael Jackson és, probablement, l’artista més icònic i alhora més controvertit de la música popular del segle XX. Michael pren una decisió clara des del

Sentimental Value

Després de sorprendre amb Thelma i consolidar-se internacionalment amb La pitjor persona del món, Joachim Trier torna amb la que és la seva obra més

Super Mario Galaxy: La pel·lícula

Si la primera aventura cinematogràfica de Mario va funcionar perquè traslladava amb fidelitat l’esperit dels videojocs a la gran pantalla, aquesta seqüela segueix exactament el