I’m Your Woman (Soy tu mujer)

Amazon ens sorprèn amb aquest thriller ambientat als anys setanta protagonitzat per Rachel Brosnahan, la nostra Mrs. Maisel, en un paper als antípodes del que ens té acostumats.

La gràcia d’aquesta història de gàngsters és que està narrada des del punt de vista de la dona d’un cap mafiós que no sap a què es dedica exactament el seu marit. Jean ja sap que el seu home és un delinqüent, però desconeix fins a quin nivell i tampoc li interessa esbrinar-ho. Les entrades i sortides de gent estranya que ve a casa li crida l’atenció, però poca cosa més. Jean decideix no fer-se preguntes perquè no li falta de res. Només hi ha una cosa que la fa infeliç, que no pot tenir fills. Un dia el seu marit arriba amb un bebè sense donar cap explicació. Jean ara ja tindrà el que volia i el millor és no fer-se preguntes, un cop més. Però la cosa dona un gir quan algú, entenem en aquell moment que algú que treballa pel seu home, li diu que la seva vida corre perill i que s’ha d’amagar. Aquí comença el viatge de Jean i el seu bebè que, juntament amb el seu protector, s’hauran d’amagar del perill que els persegueix.

I’m Your Woman recrea els setanta i els seus vicis de manera deliciosa. Els cotxes, el vestuari, els carrers, la fotografia i la recreació de la violència ens porta al cinema que es feia en aquells anys. La directora, Julia Hart ens duu aquella dècada i la recreació de com es feia el cinema amb elegància i tota la seva cruesa.

Els ulls de la protagonista són també els de l’espectador que veu amb estranyesa les situacions amb les quals es va trobant. Per altra banda, la relació de la protagonista amb el nen és deliciosa. Sap perfectament retratar la coneixença entre la criatura i la mare.

I’m Your Woman sap jugar molt bé amb la tensió. Està plena de situacions que et posen el puny en el cor i et fan patir per aquests personatges que acabes de conèixer, malgrat que el context general al ser expressat d’un sol punt de vista, no és sencer. La tensió va pujant de nivell, fins que en el darrer terç de la pel·lícula es produeixen les situacions més explosives.

I’m Your Woman és un bon thriller que es cou a foc lent i manté la tensió en un final explosiu, però al mateix temps contingut. Brosnahan ho fa molt bé en el paper d’aquest dona que era un trofeu més pel gàngster de torn i que a poc a poc veurà com és capaç de valer-se per ella mateixa. Capítol a part la recreació molt cuidada de l’època i la deliciosa relació de la protagonista amb el bebè, Harry.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Fantastic Four: First Steps

Després d’anys d’intents fallits i adaptacions desiguals, Marvel per fi ha trobat la fórmula per portar Els Quatre Fantàstics al cinema com es mereixen. Aquesta

A Complete Unknown

James Mangold (Indiana Jones i el dial del destí, A la corda fluixa) dirigeix aquest biopic sobre Bob Dylan, que abasta des de principis fins

September 5

Fantàstica cinta periodística que encaixa com un guant amb Munich de Steven Spielberg. De fet, és la mateixa història, però vista des del punt de

Hell of a Summer

Els joveníssims actors Finn Wolfhard i Billy Bryk també tenen inquietuds darrere la càmera. Bryk va participar en un curt dirigit per Wolfhard i, junts

Black Bag

Black Bag és la nova pel·lícula de Steven Soderbergh després de Presence. Es tracta d’un thriller d’espionatge molt al seu estil, allunyat de sagues espectaculars