Radioactive

Marjane Satrapi (Persépolis, The Voices) dirigeix aquest biopic sobre Madame Curie, la científica i descobridora de la radioactivitat.

Satrapi intenta escapar del biopic convencional, però no sempre ho aconsegueix. De les coses més interessants que té la pel·lícula, són els fragments saltats sobre els usos de la radioactivitat i les seves conseqüències, tant els positius com els negatius. Repassem moments històrics i d’altres d’històries més personals que no s’haguessin produït si Marie Curie no hagués estat tan persistent. És una manera original d’explicar a l’espectador la importància de la figura de Curie. Els destaco perquè són dels pocs que la pel·lícula s’escapa del manual.

Pel que fa a l’enfocament, Satrapi posa en primer terme Curie com a símbol feminista i el fet que fos una dona avançada a la seva època en qualsevol sentit. El problema que he vist és que incideix poc en la seva part científica, excepte en el descobriment de la radioactivitat, que per altra banda crec que és la més interessant. Arriba un moment que quasi se n’oblida i es focalitza en les seves històries romàntiques. La ciència també deixa pas a introduir un missatge feminista que ha quedat excessivament discursiu.  Una llàstima perquè el personatge és molt potent. No obstant això, el millor és quan es mostra més subtil i menys barroera quan mostra les dificultats de ser una dona científica i professora en un entorn en què només hi ha homes.

El millor de la pel·lícula és la interpretació de Rosamund Pike. Està fantàstica. Ho fa tan bé que ens podem arribar a empassar-nos un maquillatge regular a mesura que envelleix. És gràcies a la força i empenta de Pike, i no pas en el que el guió, que veiem a Curie com una dona excepcional. També esmentar a Sam Riley en el paper del seu marit, Pierre Curie.

Malgrat que és clarament un biopic molt millorable, està molt bé que faci memòria, sobretot a les noves generacions: qui era Curie, en quin món es movia i el retrat de l’època. Pels que ja la coneixíem i esperàvem una pel·lícula a l’alçada, ens hem de donar per satisfets amb la monumental interpretació de Rosamund Pike.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Dead Don’t Hurt

Segona pel·lícula com a director de Viggo Mortensen després de Falling, en què també el veiem davant de la càmera. En aquesta ocasió es tracta

The Monkey

Osgood Perkins, recentment arribat d’un dels èxits del cinema de terror de la passada temporada amb Longlegs, sorprèn amb The Monkey, adaptació d’un relat curt

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7

Companion

Companion és dirigida per Drew Hancock, productor de Barbarian, que també ha escrit aquesta pel·lícula, una obra que barreja diferents gèneres i ofereix diversos girs