Novament ens trobem davant d’aquelles històries que per qüestions del destí, s’estrenen dues versions cinematogràfiques en poc temps de diferència. La figura de Nikolai Tesla va ser explorada recentment a La guerra de las corrientes. Ara ens arriba aquest biopic que fa un repàs general a la seva vida.
Malauradament la pel·lícula no aprofita el personatge i ens trobem davant un biopic pretensiós, amb ínfules artístiques i tremendament avorrit. Podria comprar tota la part artística, inclús el número musical de Tears for Fears, si la pel·lícula no fos tan avorrida o simplement anés a alguna banda. Però no és el cas.
Ni tan sols un repartiment tan atractiu com Ethan Hawke en el paper de Testa i Kyle MacLachlan en el d’Edison és capaç d’evitar el sopor de la pel·lícula, que hauria de ser receptada pels metges per casos d’insomni.
Michael Almereyda, ha reunit novament a Hawke i a MacLachlan que van protagonitzar la seva versió de Hamlet que va dirigir farà vint anys. Li valoro que hagi intentat fer un biopic diferent que tingui personalitat i que no es limiti a ser una simple recreació dels fets, però s’ha oblidat de fer una bona pel·lícula. Tesla resulta extremadament freda i sense cap emoció. Tan gèlida com llegir una entrada de la Wikipedia, que per cert, el director utilitza com a recurs narratiu a través d’un dels personatges en un doble rol, de ficció i narradora.
La pel·lícula té molt de teatral, gairebé tot passa en interiors. Però mentre l’aspecte formal, tot i les limitacions amb les quals juga, funciona, fracassa en tota la resta. La idea que vol recalcar és interessant, però no la manera de portar-la en pantalla. Almereyda volia ensenyar-nos un Nikolai Tesla que era un home avançat a la seva època, que pretenia fer coses que eren impensables aleshores perquè no hi havia mitjans tècnics per fer-les, cosa que el van convertir en un incomprès en el seu moment i un visionari per a nosaltres. Amb unes idees que en aquella època eren de ciència-ficció. Tot això tan interessant que ens vol explicar la pel·lícula, no sap materialitzar-ho en pantalla. Tesla acaba essent un batibull d’imatges i idees desordenades i sense cap rumb. Tesla era un visionari incomprès, Almereyda es quedarà només amb incomprès. Tesla ha estat poc més que dues hores més eternes.
