65

Scott Beck i Bryan Woods, directors de la pel·lícula de terror Haunt, són els encarregats d’escriure i dirigir 65, que compta amb la producció de Sam Raimi, que ja havia treballat amb ells en l’antologia de curts de terror 50 States of Fright. No obstant això, Beck i Woods són coneguts per haver coescrit Un lugar tranquilo amb John Krasinski. 65, creativament, està a anys llum d’aquella.

65 és una excusa per enfrontar a la humanitat i els dinosaures en una època en què aquests dominaven la Terra. El cinema clàssic ja ho havia fet i no li importava gens la veracitat històrica, però ara són altres temps i el guió s’inventa una excusa per explicar que homes i dinosaures coincideixin en el temps. El protagonista principal és Mills, interpretat per un despistat Adam Driver, un pilot extraterrestre que s’accidenta amb una nau a la Terra, just fa 65 milions d’anys. De la nau, a part de Mills, només sobreviu una nena, Koa. Per sobreviure en aquesta Terra hostil, hauran de creuar terreny fins a accedir a una càpsula de rescat que ha caigut a dalt d’una muntanya. Pel camí hauran d’esquivar i enfrontant-se amb tota classe de dinosaures.

65 és una pel·lícula decebedora. Hauria de ser una bogeria, ja que l’argument no dona per altra cosa, però es pren massa seriosament a ella mateixa. Introdueix una part de drama familiar a través del personatge de Driver, que no encaixa i atura constantment el ritme. Veure un drama no és el que esperes d’una pel·lícula d’un home i una nena lluitant i esquivant dinosaures, restant-li la diversió que pogués tenir la proposta. Al final acaba passant-li el pitjor que li pot passar a una pel·lícula així, que és ser avorrida.

La relació entre Mills i la nena, Koa, ens ressona a The Last of Us, però a part d’això, res a veure amb la magnífica sèrie de l’HBO. 65 tampoc és que sigui dolenta. Si hagués estat així, com a mínim hauríem rigut una estona. La proposta demana a crits esdevenir una sèrie B absurda, però els directors mai la porten a aquest terreny.

65 és una pel·lícula previsible i sense sorpreses. No aprofita el potencial i el context d’efectes especials i ciència-ficció per llançar-se a l’absurd. Han volgut fer una pel·lícula amb naus extraterrestres i lluites amb dinosaures amb un to realista que mai funciona.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

Meg 2: The Trench

Tot i que la presència en la direcció de Ben Wheatley, responsable de Turistas o marcianades com A Field in England, High-Rise o In the

El peor vecino del mundo

Remake de la pel·lícula sueca del 2015, Un hombre llamado Ove protagonitzada per Tom Hanks en el paper d’Otto, un vidu rondinaire que pateix una