65

Scott Beck i Bryan Woods, directors de la pel·lícula de terror Haunt, són els encarregats d’escriure i dirigir 65, que compta amb la producció de Sam Raimi, que ja havia treballat amb ells en l’antologia de curts de terror 50 States of Fright. No obstant això, Beck i Woods són coneguts per haver coescrit Un lugar tranquilo amb John Krasinski. 65, creativament, està a anys llum d’aquella.

65 és una excusa per enfrontar a la humanitat i els dinosaures en una època en què aquests dominaven la Terra. El cinema clàssic ja ho havia fet i no li importava gens la veracitat històrica, però ara són altres temps i el guió s’inventa una excusa per explicar que homes i dinosaures coincideixin en el temps. El protagonista principal és Mills, interpretat per un despistat Adam Driver, un pilot extraterrestre que s’accidenta amb una nau a la Terra, just fa 65 milions d’anys. De la nau, a part de Mills, només sobreviu una nena, Koa. Per sobreviure en aquesta Terra hostil, hauran de creuar terreny fins a accedir a una càpsula de rescat que ha caigut a dalt d’una muntanya. Pel camí hauran d’esquivar i enfrontant-se amb tota classe de dinosaures.

65 és una pel·lícula decebedora. Hauria de ser una bogeria, ja que l’argument no dona per altra cosa, però es pren massa seriosament a ella mateixa. Introdueix una part de drama familiar a través del personatge de Driver, que no encaixa i atura constantment el ritme. Veure un drama no és el que esperes d’una pel·lícula d’un home i una nena lluitant i esquivant dinosaures, restant-li la diversió que pogués tenir la proposta. Al final acaba passant-li el pitjor que li pot passar a una pel·lícula així, que és ser avorrida.

La relació entre Mills i la nena, Koa, ens ressona a The Last of Us, però a part d’això, res a veure amb la magnífica sèrie de l’HBO. 65 tampoc és que sigui dolenta. Si hagués estat així, com a mínim hauríem rigut una estona. La proposta demana a crits esdevenir una sèrie B absurda, però els directors mai la porten a aquest terreny.

65 és una pel·lícula previsible i sense sorpreses. No aprofita el potencial i el context d’efectes especials i ciència-ficció per llançar-se a l’absurd. Han volgut fer una pel·lícula amb naus extraterrestres i lluites amb dinosaures amb un to realista que mai funciona.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Five Nights at Freddy’s

Adaptació en imatge real de la famosa franquícia de videojocs creada per Scott Cawthon. El projecte portava en desenvolupament des del 2015. Finalment, arriba a

Killers of the Flower Moon

La darrera pel·lícula de Martin Scorsese és una adaptació del llibre de David Grann de 2017, en què narrava els fets reals que es van

La mesita del comedor

Pel·lícula que se n’ha parlat molt en els festivals de terror en què ha passat. Tot i que no és estrictament una pel·lícula de terror,

The Killer

David Fincher torna al terreny que millor es desenvolupa amb The Killer. Retratar històries d’assassins sempre li ha anat molt bé. Només cal donar un

The Marvels

The Marvels es convertirà en la pel·lícula amb menys recaptació de la llarga saga de pel·lícules que han construït. Els mals resultats en taquilla no