Carol

Adaptació de la novel·la de Patricia Highsmith, El precio de la sal, dirigida per Todd Haynes.

Ambientada a Nova York a principis dels anys 50, ens narra la història d’amor entres dues dones que abandonen les seves infelices vides per trobar el seu lloc en el món, atrevint-se a mantenir una relació amorosa prohibida. La primera és Carol (Cate Blanchett), una distingida dama de classe alta, en procés de separació, la segona és Therese (Rooney Mara) una noia jove amb pocs recursos que treballa en una botiga de joguines de Manhattan, la qual no sent res pel seu company.

La pel·lícula intenta rememorar la manera de fer cinema clàssic de l’època de Douglas Sirk, d’una manera molt similar a la que va fer el mateix director l’any 2002 a Lejos del cielo. En aquell cas, sota la característica imatge de família perfecte americana dels anys 50, tremendament explotada al cinema, coneixíem el cantó del marit que feia sortides nocturnes per mantenir relacions amb altres homes. Carol no deixa de ser una història semblant que es mou en la mateixa època i que ens presenta una mare amb una vida rica i sofisticada, amb un marit que li fa ombra. No li falta de res, només estima. Un dia es troba amb una noia jove en uns magatzems de la que s’acabarà enamorant.

La pel·lícula aprofundeix en la societat de l’època i com aquesta tractava qüestions com l’homosexualitat, a les quals volia donar l’esquena. En un moment, els advocats plantegen com a situació prioritària amagar la realitat i al·legar que la relació lèsbica de les protagonistes és fruit d’uns problemes de salut mental.

Haynes és mou com peix a l’aigua en aquestes temes, i el treure la veritat oculta d’uns temps en els que la societat de l’època volia fer creure que tot era perfecte. Blanchett i Mara són l’altre pilar de la pel·lícula, les quals transmeten i comuniquem moltíssim a través de mirades i gestos.

Carol és una pel·lícula modesta i petita, cuidada fins el darrer detall que busca un públic molt concret, el que troba a faltar propostes clares per un estil més clàssic de fer cinema, posant de relleu les qüestions que no es tractaven en el seu moment a causa de la censura de l’època.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Ready or Not 2

L’èxit inesperat de Ready or Not feia pensar que una seqüela podia ampliar el seu univers i recuperar la barreja d’humor negre, terror i sàtira

Michael

Michael Jackson és, probablement, l’artista més icònic i alhora més controvertit de la música popular del segle XX. Michael pren una decisió clara des del

Sentimental Value

Després de sorprendre amb Thelma i consolidar-se internacionalment amb La pitjor persona del món, Joachim Trier torna amb la que és la seva obra més

Super Mario Galaxy: La pel·lícula

Si la primera aventura cinematogràfica de Mario va funcionar perquè traslladava amb fidelitat l’esperit dels videojocs a la gran pantalla, aquesta seqüela segueix exactament el

Send Help

Després de més de quinze anys sense dirigir una pel·lícula de terror pura, Sam Raimi torna al gènere amb Send Help, una proposta que confirma