Zootròpolis

No podem negar que Disney ha reviscolat en els darrers anys gràcies a produccions com Frozen o Big Hero 6. Abans de l’estrena de Vaiana aquest any, que té la clara intenció de repetir l’èxit de Frozen perquè estarà protagonitzada per la primera princesa Disney de la Polinèsia, ens arriba Zootròpolis. Com encaixa aquesta pel·lícula protagonitzada per una conilleta en tot plegat?

Tot va sorgir de la ment del director Byron Howard, realitzador d’Enredados, que es va inspirar en la versió, també de Disney, de Robin Hood. Aquella guineu ha estat una clara font d’inspiració per crear el personatge del guillot, Nick Wilde. Howard ha volgut donar la volta al concepte d’animals antropomòrfics disposant-los en un món modern dissenyat per ells mateixos.

Zootròpolis és una ciutat formada per barris amb diferents hàbitats. Judy Hopps és una agent de policia que es muda a Zootròpolis i descobreix que ser la primera conilleta d’un cos format per animals durs no és fàcil. Inicialment li encomanen dirigir el trànsit, però quan tingui la oportunitat per demostrar el seu valor i resoldre la desaparició d’una llúdriga, s’hi llençarà de caps, malgrat que això li suposi treballar amb Nick Wilde, un guillot xerraire i estafador.

La barrera entre Disney i Pixar cada vegada és més difícil de diferenciar amb propostes com Brave, Big Hero 6 oEl viaje de Arlo que podrien haver fet qualsevol de les companyies indistintament. Més clara està la línia en les pel·lis de princeses com Frozen, o en l’animació més adulta com Inside out. Zootròpolis estaria en aquest terreny ambigu entre les dues companyies. Una de les raons que Pixar i Disney s’hagin acabat assemblant tant es diu John Lasseter, que va treure a Disney de la misèria, després d’esdevenir una ombra de Pixar. La marxa de Lasseter a Disney ha fet trontollar a Pixar en els darrers anys, al mateix temps que Disney recuperava el terreny perdut.

Zootròpolis és un entreteniment sense gaires pretensions, però molt ben fet. Un Disney amb cor de Pixar. Més encarada cap el públic infantil, però molt entretinguda perquè els grans també s’ho passin bé. Si alguna cosa li hem de recriminar és que el missatge moral que vol transmetre ens el posa d’una manera massa evident, gens subtil, Precisament és de subtilesa de la qual va mancada la pel·lícula. També els moments Shakira, penso que són sobrers. No aporten res, al contrari la fan empitjorar, i es veu molt que l’únic objectiu és comercial. Aquest moments són més propis de DreamWorks.

Malgrat quedar-se a anys lluny d’un Inside out o un Big Hero 6, Zootròpolis és prou entretinguda i continua passant la mà per la cara a qualsevol cosa que faci DreamWors, Com ensinistrar un drac a part. No és un pas endavant en la darrera trajectòria de Disney, però tampoc és un pas enrere, potser ho podríem definir, ara que està de moda l’expressió, com un pas al costat.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Five Nights at Freddy’s

Adaptació en imatge real de la famosa franquícia de videojocs creada per Scott Cawthon. El projecte portava en desenvolupament des del 2015. Finalment, arriba a

Killers of the Flower Moon

La darrera pel·lícula de Martin Scorsese és una adaptació del llibre de David Grann de 2017, en què narrava els fets reals que es van

La mesita del comedor

Pel·lícula que se n’ha parlat molt en els festivals de terror en què ha passat. Tot i que no és estrictament una pel·lícula de terror,

The Killer

David Fincher torna al terreny que millor es desenvolupa amb The Killer. Retratar històries d’assassins sempre li ha anat molt bé. Només cal donar un

The Marvels

The Marvels es convertirà en la pel·lícula amb menys recaptació de la llarga saga de pel·lícules que han construït. Els mals resultats en taquilla no