The Kings of Summer

Arriba una de les pel·lícules independents americanes que més van entusiasmar a Sundance l’any passat. The Kings of Summer és una posada al dia de les pel·lícules que narren el pas de l’adolescència a la vida adulta que s’ambienta durant unes vacances d’estiu. Al veure-la resulta inevitable recordar clàssics del gènere com ara Cuenta conmigo.

El protagonista és Joe, interpretat per Jim Robinson al que veurem també a Jurassic World, un adolescent al que se li ha ennegrit al caràcter des de la mort de la seva mare. Des d’aquell moment la relació amb el seu pare tampoc ha estat fàcil, ja que aquest tampoc ha superat la pèrdua. Joe convenç a dos amics, amb relacions familiars complicades, d’escapar de casa. I així ho fan. Se’n van al bosc, construeixen una cabana i viuen segons les regles que ells mateixos s’imposen. Fins quan pot durar això?

The Kings of Summer és una pel·lícula agradable, amarga, divertida i sorprenent. Les personalitats dels tres protagonistes fugen dels estereotips que estem acostumats a veure en pel·lícules sobre adolescents. Penso que encertadament perquè això ajuda a que te’ls creguis i els vegis com a personatges reals. Ajuda també el fet de comptar amb actors completament desconeguts. El director ha estat Jordan Vogt-Roberts, que ha treballat sobre un guió de la Black List escrit per Chris Galleta. Per acompanyar aquesta aura melancòlica que desprèn la pel·lícula, el director utilitza la fotografia, excel·lent en les escenes a l’aire lliure, pràcticament poètiques en algunes ocasions.

The Kings of Summer acaba essent una mena de somni que acompleixen els seus protagonistes i una sorpresa pel públic que s’acosti a veure-la, ja que descobrirà una joia del cinema indie.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Ready or Not 2

L’èxit inesperat de Ready or Not feia pensar que una seqüela podia ampliar el seu univers i recuperar la barreja d’humor negre, terror i sàtira

Michael

Michael Jackson és, probablement, l’artista més icònic i alhora més controvertit de la música popular del segle XX. Michael pren una decisió clara des del

Sentimental Value

Després de sorprendre amb Thelma i consolidar-se internacionalment amb La pitjor persona del món, Joachim Trier torna amb la que és la seva obra més

Super Mario Galaxy: La pel·lícula

Si la primera aventura cinematogràfica de Mario va funcionar perquè traslladava amb fidelitat l’esperit dels videojocs a la gran pantalla, aquesta seqüela segueix exactament el

Send Help

Després de més de quinze anys sense dirigir una pel·lícula de terror pura, Sam Raimi torna al gènere amb Send Help, una proposta que confirma