#SITGES2014 ja és aquí

Un any més arriba el Festival Internacional de Cinema de Catalunya – SITGES 2014. Ahir va ser el primer dia, i ho va ser amb sorpreses. La pel·lícula inaugural va ser [REC4] que em va decebre, no només a mi, si no a la majoria de gent de la sala. Venint de l’excel·lent tercera entrega de Paco Plaza, aquest quarta, dirigida en solitari per Jaume Balagueró, és un bluf. L’argument és una continuació directa de la segona i s’ambienta en un vaixell. Primer error. Desdibuixa totalment el personatge de Manuela Velasco de la primera fent-la totalment irreconeixible. La converteix en una histèrica més. I podria continuar amb un guió dolent o una sèrie d’actors que es nota que estan recitant.

La sorpresa del dia va ser Predestination dels germans Spierig i protagonitzada per Ethan Hawke i Sarah Snook. Viatges en el temps i un puzzle d’identitats i paradoxes temporals que només prenen sentit al final. Un guió sensacional. Una meravella del que no ens esperàvem res i ens va donar molt.

També em va agradar The Babadook, un home del sac que s’apareix a un nen. Malgrat al principi sembla que afecta al nen, acaba afectant a la mare. Per cert atenció a l’actriu protagonista, Essie Davis. A la seva contra direm que no fa por, però l’atmosfera que crea de mal rotllo és molt bona, així com l’efecte de so del monstre. I el seu final és genial.

La resta del dia, poc a destacar. Creep un found footage que a part de l’escena final és avorrit i prescindible, per reiteratiu. Under the Skin, una pedanteria d’autor, avorrida, però hipnòtica per com juga amb la llum i la música, i seductora pels nuus d’Scarlett Johansson. The Quiet Ones, una peli d’exorcismes de la nova Hammer. Lo millor, el seu to clàssic, Jared Harris i la primera posseïda sexi de la història, Olivia Cooke. Space Station 76, una avorrida comèdia que no fa riure ambientada a l’espai, en una estació espacial en la que els seus protagonistes semblen encallats als anys 70. No hi ha aventures espacials, només és un culebrot protagonitzat pels membres de l’estació. Acabo amb The Stranger una aproximació al vampirisme amb pocs recursos que li manca originalitat, i amb Child of God de James Franco. Si no us agrada com actor, us prometo que com a director és pitjor. I amb això, continua la vida a Sitges.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Predator: Killers of Killers

Dan Trachtenberg va entrar com un coet a la saga Predator amb Prey, una pel·lícula que es va estrenar directament a plataforma i que va

Jurassic World: Rebirth

Setena entrega de la saga Jurassic Park, que alhora suposa un punt i a part després de la trilogia protagonitzada per Chris Pratt i Bryce

Com ensinistrar un drac

Els remakes en acció real de Disney són un desastre. Malgrat l’excepcionalitat que representa El llibre de la selva de Jon Favreau, la resta són

F1: The Movie

L’equip de Top Gun: Maverick, amb Joseph Kosinski a la direcció, Jerry Bruckheimer a la producció i Ehren Kruger al guió, ha fet per a