La entrega

Hi ha pel·lícules que les construeixen els seus actors i que d’ells en depèn la seva qualitat final. La entrega és una d’aquestes. Tom Hardy i el malauradament desaparegut James Gandolfini són la base en la que s’aguanta aquesta pel·lícula, que la fa gran els seus dos actors principals. La mort de Gandolfini ja va ser prou desgraciada quan just ara començava una nova etapa en la seva vida professional. Lluny de Los Soprano, l’havíem vist recentment a Mátalos suevemente, La noche más oscura, i en una nova faceta d’actor de pel·lícula romàntica a Sobran las palabras. La entrega és la última pel·lícula que s’estrenarà de l’actor. Una autèntica pena que se suma a la desgraciada pèrdua de Phillip Seymour Hoffman. I és que ambdós eren uns actors d’un nivell excel·lent. Són d’aquells tipus d’actors que la pel·lícula es construeix amb ells com a base, i que, sense ells la pel·lícula perd sentit. Gandolfini actua més com a secundari, ja que el paper principal li toca a Tom Hardy, que demostra pel·lícula rere pel·lícula que s’està convertint en l’actor del moment.

Darrerament ens està regalant unes interpretacions com les de Lawless o Locke, que algun dia seran reconegudes amb justícia. Igualment ens resulta impossible pensar que algun altre actor pogués ser més indicat per interpretar el paper de Gandolfini a La Entrega.

La pel·lícula ens explica la història de dos cosins que regenten un bar. Però no és un bar qualsevol ja que la màfia txetxena l’escull com a centre d’entrega per recaptar la quota que els comerciants dels barri han d’entregar-los. Quan el bar és atracat, la màfia els pressionarà perquè trobin als culpables. Pel que fa al cosí petit, veus que alguna cosa s’amaga darrera aquella cara i comportament de bon noi. El rescat d’un gos maltractat el portarà a conèixer a una noia. Tant el gos com la noia el portaran en un embolic i acabarà revelant la seva veritable naturalesa.

Interpretacions brillants i un guió i excel·lent per una pel·lícula petita, però molt eficaç. L’únic problema que té és que pot passar immerescudament desapercebuda.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Abigail

Radio Silence, com es coneix la parella de directors Matt Betinelli-Olpin i Tyler Gillet, dirigeixen una nova pel·lícula de terror, després d’allunyar-se de la saga

Godzilla Minus One

Pel·lícula número 33 de Godzilla de la Toho, per tant, sense comptar les produccions americanes. Confesso que no he vist totes les 32 anteriors, però

Ricky Stanicky

Peter Farrelly, director de comèdies esbojarrades com Algo pasa con Mary o Dos tontos muy tontos, o en solitari de la guanyadora de l’Òscar a

Furiosa: A Mad Max Story

George Miller, malgrat que és un nom que sempre hem associat a la saga Mad Max, no ha deixat de ser un director molt eclèctic,

Arthur

Pel·lícula simpàtica basada en fets reals sobre l’amistat entre un home i un gos. Arthur està basada en el llibre de Mikael Lindnord, sobre la