El dia d’ahir es va completar amb dos realitzadors de renom. El primer Neil Jordan, més en forma que mai, ens va portar Byzantium, una magnífica pel·lícula que tracta el tema del vampirisme aportant coses noves. Semblava impossible explicar coses noves sobre vampirs, però Jordan ho fa creant nous elements a la seva mitologia, i elimina algunes llegendes al seu respecte, mantenint la seva essència i fent-los absolutament reconeixibles. No explico res més perquè és tota una sorpresa. Les protagonistes són la espectacular Gemma Arterton, i Saoirse Ronan, que interpreten a mare i filla vampirs que porten anys fuguint arreu dels seus perseguidors. La fotografia, la història, les interpretacions, la direcció, tot és fascinant en aquesta història que ho té tot: violència i amor. En fi, veieu-la quan pogueu, val la pena.
L’altre veterà que ha passat amb més pena que glòria ha estat Terry Gilliam amb The Zero Theorem, una pel·lícula que només l’ha entès ell. Visualment és molt atractiva, pels efectes digitals i colors, ja sabem que això ho sap fer, però la història és completament buida de contingut, sense rumb i va donant tombs tota l’estona. Les gairebé dues hores de peli es fan eternes. Christoph Waltz interpreta un geni dels ordinadors, que en un futur distòpic viu aïllat i concentrat en la feina, fins que comença a establir altres relacions. Se suposa que és una metàfora actual sobre la comunicació, però creieu-me que res té sentit.
També ens ha deixat molt bon gust de boca The Colony, que aquí s’estrenarà com a Colonia V, una pel·lícula de terror apocalíptica canadenca, absoluta sèrie B, amb Lawrence Fishburne i Bill Paxton. Canibalisme, neu, fred, i actituds dictatorials entre una societat futurista aïllada en diferents colònies arreu del planeta.
I tanco amb dues autèntiques pelis xorres amb les que no val que perdeu el temps, Bad Milo! sobre un home que caga un ésser assassí i que torna a entrar pel seu cul. Sí, sí heu sentit bé. I una comèdia absurda sobre una dona embarassada del diable que òbviament l’acaba parint. Ni una, ni l’altra es mereixen un esforç per veure-les. Aquestes són ja absolutes sèries Z.
A veure com va el dissabte.
