Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i li van oferir la direcció, cosa que va acceptar.
Wirkola s’ha especialitzat en pel·lícules boges i violentes com les dues entregues de Zombis nazis o Hansel i Gretel: Caçadors de bruixes. The Trip també té bastant de tot això. En tot cas, Violent Night (em nego a fer servir la traducció en castellà estrenada en cinema perquè li treu tota la gràcia al joc de paraules) es nota que és un encàrrec i que a diferència de les anteriors, Wirkola no ha participat en el guió. Ho dic perquè sembla voler ser una pel·lícula de Wirkola, però en el guió es conté i malgrat ser una pel·lícula divertida en alguns instants, ho podria haver estat del tot, cosa que no passa.
El millor i pel que val la pena veure-la és David Harbour que interpreta a Santa Claus. Un Santa fart de la seva feina, com en Hooper de Stranger Things en la primera temporada, que només pensa a deixar-ho. El cas és que mentre reparteix els regals en la casa d’una família rica, la seva presència coincidirà amb la irrupció d’uns delinqüents violents que busquen els diners que es troben a la caixa forta. Aquests no voldran deixar testimonis, per la qual cosa el seu objectiu serà matar a Santa Claus també. Però aquest no és el vell adorable que pensem, ja que quan toca posar-se violent, sap perfectament com fer-ho, sobretot amb un martell a la mà.
Enmig de comèdies romàtiques edulcorades i propostes infantils nadalenques, trobem alguns títols que intenten posar humor negre i violència en les dates assenyalades, en la tradició de La jungla de cristall. De fet, l’argument vindria a ser semblant, però en un context de comèdia negra, més reduït i canviant a Bruce Willis per Santa Claus. Però la referència més evident, per explícita, és la de Sol a casa, quan la nena protagonista idea un pla inspirant-se amb Kevin McAllister (Macaulay Culkin). Un altre d’aquests títols imprescindibles, clàssics de Nadal.
Juntament amb Harbour, completen el repartiment John Leguizamo com el líder dels atracadors i la veterana còmica Beverly D’Angelo, la dona de Chevy Chase en les pel·lícules de vacances de National Lampoon’s.
Un dels problemes que té la pel·lícula és que triga massa a arrencar i passa massa estona amb la família. Hem entrat en el cinema per veure a Harbour rebentar caps amb un martell. Això ho tindrem, però trigarem massa i fins que no arriba es fa llarga. Pel camí aprofita per satiritzar sobre les matriarques possessives, els adolescents d’avui dia, els hereus de famílies riques, les relacions familiars i els actors en decadència que posa presència Cam Gigandet.
Malgrat el bon gust de boca del final, el resultat no ha estat tan bo com podia i això la converteix en una pel·lícula regular, amb instants que es gaudeixen molt amb un grapat d’avorrits. Violent Night podia haver estat molt més bona si s’hagués treballat el guió que és el taló d’Aquil·les de la pel·lícula. Si voleu ser brètols, sigueu del tot.
