Steve McQueen, el realitzador que se’n va endur un munt de premis farà cinc anys amb 12 años de esclavitud., torna en aquesta pel·lícula que adapta una sèrie britànica dels anys 80, que va tenir dues temporades i una continuació en els 90. El pitjor de la pel·lícula és que hàgim hagut d’esperar tant de temps per veure una nova pel·lícula de McQueen, la resta és magistral.
Viduas transcorre a Chicago. Les protagonistes són quatre dones sense res en comú, només l’assassinat dels seus marits durant un robatori. Amb els deutes que els han deixat els marits, juntes decideixen perpetrar un robatori i començar una nova vida soles.
Tot i ser un thriller d’atracaments, McQueen, fuig dels convencionalismes per presentar-nos una història en la qual trobem la seva l’empremta d’autor i serveix tant com a pel·lícula d’acció com a reflexió sobre la corrupció política, la precarietat laboral i el racisme. No és gratuït que Chicago sigui la ciutat en la qual transcorre l’acció. McQueen equilibra magistralment l’aspecte social de la pel·lícula amb un entreteniment de crispetes d’autor. McQueen és capaç d’elevar tant les escenes d’acció més sofisticades com les més íntimes.
El repartiment és d’autèntic luxe i s’embranca en el missatge d’apoderament de les protagonistes i que ha d’adoptar la societat. Viola Davis encapçala el repartiment i treu un dels millors personatges de la seva carrera. McQueen també dona una oportunitat a Michelle Rodriguez de demostrar, amb èxit, que pot sortir dels papers als quals ens té acostumats i li podem veure fer altres tipus de personatges. Entre la resta de repartiment trobem a Elizabeth Debicki, Cynthia Erivo, Colin Farrell, Liam Neeson i Robert Duvall, tots ells i elles sensacionals.
La trama avança entre la denúncia i el thriller, al mateix temps que planteja algun gir de guió interessant i descobreix les seves cartes sense pressa, però amb coherència. El millor de tot plegat és que també funciona com un entreteniment de primera, per la qual cosa McQueen obre més el seu ventall de públic, més enllà de propostes més independents d’autor com Shame o 12 años de esclavitud.
En aquesta història les nostres apoderades protagonistes són autèntiques heroïnes. Més enllà de tenir el prejudici que la pel·lícula parlaria del paper de la dona i del conflicte racial, traspassa el conflicte de classe i la política. El millor és que McQueen trenca amb qualsevol prejudici perquè el fet de ser d’una determinada raça o sexe no et converteix en el bo o el dolent. La pel·lícula és plena de grisos. Els personatges i les situacions que planteja estan plenes de matisos. Viudas és una pel·lícula riquíssima. McQueen ho fa tan bé que qualsevol altra pel·lícula et pot semblar que pequi de bonisme. El cas és que els matisos són tants que al final el robatori és el de menys.
Viudas és meravellosa, és d’aquelles pel·lícules amb tants detalls que voldries que se’n fessin més així. També es mostra dura, crua i brutal en la violència. Un drama intel·ligent, molt ben escrit i dirigit i també un thriller entretingudíssim.
