Tom Hanks i Matthew Rhys protagonitzen aquesta biografia inspirada en l’amistat en la vida real de Fred Rogers i el periodista Lloyd Vogel. Rogers era un educador i presentador d’un popular programa de televisió adreçat a preescolars, molt popular als Estats Units, que es va emetre entre el 1968 i el 2001, anomenat Mister Rogers’ Neighborhood. Rogers era un defensor de l’educació social i emocional a la televisió pública i animava als nens i nenes a convertir-se en persones felices i productives. Vogel va acceptar a contracor escriure una biografia sobre Rogers, però aquest va superar el seu escepticisme i a poc a poc va aprendre sobre l’empatia. Vogel va descobrir una nova perspectiva de la vida gràcies a la simplicitat i tendresa de Rogers, que el va ajudar a tractar el ressentiment i la ira que sentia cap al seu pare. La pel·lícula s’inspira en un article de la revista Esquire Can You Say…’Hero’? de Tom Junod. Dirigeix Marielle Heller, responsable també de ¿Podrás perdonarme algún día?, la història de la biògrafa Lee Israel, que va protagonitzar Melissa McCarthy. A Un amigo extraordinario és molt més agraït el personatge de Rogers, que és pura llum i bondat, però la part fosca la posa Vogel, que al mateix temps intenta trobar la part oculta de Rogers, que només ell creu que existeix.
Hanks fa un paperàs, va ser nominat als Oscars en la darrera edició per aquesta interpretació. Ningú com ell per captar la bondat de Rogers, però a banda cada gest, mirada… És una interpretació completa. Una transformació extraordinària. Però vaja, Matthew Rhys també està sensacional. No l’oblidem, tot i que l’ombra de Hanks és enorme.
Quan parlem de biopics, els dolents són aquells que cauen en la simplificació de posar en escena uns fets sense cap pretensió artística. No és el cas d’Un amigo extraordinario en què cada detall està cuidadíssim. Des de les maquetes infantils que serveixen per a exteriors de la mateixa pel·lícula, fins a la mateixa narrativa. És a través de la visió desconfiada de Vogel que ens apropem a Rogers, al mateix temps que coneixem el seu problema d’ira i ressentiment, sobre el qual funciona emocionalment la pel·lícula. Rogers centra el programa en la salut emocional dels infants, però acaba fent de terapeuta de Vogel, ja que ell el veu encara com un nen amb un problema emocional no superat que li ha ennegrit el caràcter d’adult.
Un amigo extraordinario és una pel·lícula petita, quasi d’autor, que convida a la reflexió d’aquells moments patits en la infantesa que ens han definit com a adults. Ho completa un grandiós Tom Hanks que representa meravellosament la bondat i la manera única de Rogers de tractar la mainada i les seves emocions. Una història que no vol sorprendre, però molt ben narrada, que també s’explica a través dels moments més íntims que interpreten Hanks i Rhys.
