Trolls 2: World Tour

El 2016 s’estrenava Trolls, una pel·lícula de la qual no n’esperava res, però que es feia simpàtica sobretot pel tema de Justin Timberlake, Can’t Stop the Feeling! El cas és que sense ser un gran èxit de l’animació, el resultat per DreamWorks va ser boníssim, amb 346 milions de dòlars de recaptació en la taquilla mundial, sobre un pressupost de 125. La segona part no trigaria a arribar.

El que millor havia funcionat de la primera era la música, així que en aquesta segona la música és la protagonista absoluta. Els trolls es divideixen en diverses espècies representades per diferents estils de música. Mai han interactuat entre aquestes espècies, fins que una d’elles, la tribu de la música metal, pretén eliminar la resta d’estils musicals i que totes les tribus perdin la seva identitat musical: pop, clàssica, etcètera.

El resultat de tot plegat funciona molt bé pels més petits, però no gaire bé pels adults. L’argument és inexistent i tot plegat es redueix a una competició d’estils musicals, que dins la seva diversitat estan arranjats de tal manera que els fa ser molt semblants. Curiós que una pel·lícula que té un missatge moralista sobre la diversitat, acabi suavitzant el heavy metal assimilant-lo força al pop i fent que els diferents estils musicals acabin assemblant-se molt entre ells.

Un dels problemes que té la pel·lícula és que és alliçonadora. Els personatges semblen parlar a l’espectador sobre com s’han de comportar davant allò que és diferent, essent el seu discurs gens orgànic. En aquest sentit, res a veure a com fan les coses a Pixar, per exemple. I ja sé que la comparació no és justa, però a DreamWorks han demostrat que quan volen poder fer meravelles, aquí està la saga Com ensinistrar a un drac. La saga Trolls és una gran passa enrere respecte pel·lícules anteriors.

Els més petits hi trobaran atractiu les músiques i sobretot la inundació de llums, colors i purpurina de la pel·lícula. Pels més de catorze anys, segurament l’experiència serà insatisfactòria.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

How to Have Sex

Molly Manning Walker és una directora de fotografia que debuta en la direcció amb How to Have Sex, un drama britànic adolescent, que es va

Coup de chance

Pel·lícula que ha estat anunciada com a la darrera que podria fer el director novaiorquès. De fet, ha trigat tres anys des de la darrera

Night Swim (La piscina)

Bryce McQuire debuta en la direcció amb l’adaptació cinematogràfica del seu curt de cinc minuts de 2014 del mateix títol. Compta amb la producció de

Godzilla x Kong: New Empire

Cinquena entrega del Monsterverse de Legendary que continua la pel·lícula anterior, Godzilla vs. Kong. Repeteix el director d’aquella, Adam Wingard, que no aconsegueix repetir-ne els

Chicken Run: L’albada dels nuggets

Segona part de Chicken Run, la magnífica pel·lícula d’Aardman de l’any 2000 que parodiava el clàssic del cinema bèl·lic, La gran evasió, en un galliner.