En esgotar-se la fórmula de les pel·lícules d’acció real de Transformers després de cinc entregues dirigides per Michael Bay, un spin-off de Bumblebee que aportava una perspectiva nova, però que no es va acabar d’explorar, i una reculada en tots els aspectes en una sisena entrega ja sense Bay, Paramount va decidir aparcar les pel·lícules en imatge real i tornar als orígens de Transformers, aquest cop en animació.
L’aposta per l’animació ens porta als orígens de la franquícia, quan un any després de l’aparició de les joguines al mercat, l’any 1984, es va emetre una sèrie animada de 98 episodis. Aquella sèrie va servir com a base per a una pel·lícula també d’animació, estrenada el 1986, que amb els anys s’ha convertit en una obra de culte i un referent per a molts infants que van créixer als vuitanta. En la pel·lícula del 86, el director de Transformers One hi va trobar l’esperit original que volia recuperar, un esperit que les versions en imatge real mai van tenir, ja que eren més aviat producte de la visió personal de Michael Bay, sovint allunyada de les joguines, la sèrie i la pel·lícula originals dels anys vuitanta.
Josh Cooley, el director, prové de Pixar, on ha treballat en guions i direcció de curts. Es va graduar amb la direcció de Toy Story 4. Cooley ha estat la persona ideal per donar ànima a una saga cinematogràfica que, fins ara, no en tenia. Digueu-li ànima, digueu-li història. Cooley ha pres la pel·lícula animada de 1986 i la novel·la de Dune com a punts de referència.
Quan deia que era una pel·lícula d’origen en tots els sentits, no només em referia a recuperar l’esperit original dels personatges, sinó també a explicar-nos l’origen dels protagonistes principals: Optimus Prime i Megatron, i els motius de la seva enemistat. La pel·lícula comença amb Orion Pax i D-16, que són amics i treballen en una mina extraient Energon, la font d’energia que alimenta el planeta. Formen part de la classe baixa dels Autobots, que no es poden transformar. La pel·lícula mostra com els Transformers obtenen la capacitat de transformar-se. El planeta Cybertron està governat per Sentinel Prime, que va prendre el poder després d’haver derrotat, suposadament, uns invasors anomenats Quintesson. Però la intervenció d’Orion Pax i D-16 en una cursa, reservada només als Transformers equipats amb un dispositiu de transformació, els portarà a descobrir accidentalment la veritat que Sentinel Prime amaga als Autobots.
Clarament, Transformers One és la millor pel·lícula que s’ha fet mai de Transformers. Podem parlar de moltes virtuts, però per sobre de tot destaca el fet que aquesta pel·lícula té alguna cosa per explicar, i ho fa amb uns personatges que transmeten emocions, sense necessitat de personatges humans. Res d’això passa a les d’acció real, excepte a Bumblebee.
Els Transformers estan molt ben animats i tenen expressivitat per transmetre emocions, tot i ser robots. Cadascun té la seva pròpia personalitat i són molt identificables segons el caràcter original de cada un, amb un grapat de bromes i una combinació d’elements de drama i comèdia que complementen un aspecte visual aclaparador com mai s’havia vist abans en Transformers. Ple de color, futurisme, tecnologia i un disseny de personatges meravellós. Sense que et diguin qui és qui, pots endevinar quin personatge és cadascun.
ILM, l’encarregada dels efectes especials de les pel·lícules d’acció real, ha estat també la responsable de l’animació de Transformers One. Els dissenys són una actualització dels mostrats a la línia de joguines de la Generació 1, que va començar amb la creació de la franquícia el 1984 i va durar fins al 1992. Les escenes d’acció són espectaculars, especialment la cursa. L’animació és purament en 3D.
Transformers One no només aconsegueix una construcció i caracterització de personatges exemplar, sinó que presenta una trama de conspiració política, crims, amistat i enemistat, en què dos amics amb visions oposades del món acabaran enfrontats. Quan es reveli la situació d’esclavatge i resignació a què han estat sotmesos, es veuran obligats a reaccionar. La relació recorda en part a la de Xavier i Magneto dels X-Men.
Tots els elements que han caracteritzat la saga —i que les pel·lícules en imatge real no han sabut introduir bé— aquí hi són presents de manera entenedora. És, per tant, un producte ideal per a qui vulgui iniciar-se al món de Transformers, tant si no en sabíeu res com si no havíeu entès res del que Michael Bay proposava.
Ens diuen que està plantejada com una trilogia. Doncs endavant amb la següent. Transformers One és una gran manera de ressuscitar una franquícia esgotada, que ha trobat la manera de renovar-se i semblar completament nova.
