The Prodigy

Producció de terror d’Orion Pictures sobre la reencarnació. Al mateix temps que un assassí psicòpata és abatut per la policia, neix Miles. Des de molt al principi, el nen es mostra molt més avançat que altres nens, pel qual els pares creuen que podria tractar-se d’un nen d’altes capacitats. No obstant això, Miles començarà a mostrar un comportament violent i pertorbador. La psicòloga que tracta a Miles recomana a la família que contacti amb un amic, expert en casos de reencarnacions. Vindria a ser un Chucky, però enlloc del ninot, amb un nen de carn i ossos. I clar, sense humor, perquè la pel·lícula es pren molt seriosament a si mateixa.

The Prodigy vol ser una barreja entre les pel·lícules de terror independent com Babadook, al mateix temps que vol apropar-se als èxits de terror de baix pressupost, però comercials, de Blumhouse. Un equilibri complicat que no acaba de treure bé perquè els dos conceptes que vol ajuntar són molt diferents.

El nen protagonista de la pel·lícula és Jackson Robert Scott, que va interpretar al nen que era devorat per Pennywise a l’inici d’It. La pel·lícula vol portar-nos en el gènere de nen de mal rotllo, que ha estat explotat en sagues com La profecia i múltiples pel·lícules derivades o inspirades que s’han fet des d’aleshores.

Entre els molts equilibris que busca hi trobem el sobrenatural. Aquí no hi veiem fantasmes ni possessions fantasmagòriques, tot i que la reencarnació d’un assassí és un element fantàstic. Però més que el fantàstic, la pel·lícula explora més el terreny psicològic.

A part del nen, la resta de personatges i actors adults són molt fluixets i les situacions són molt previsibles. The Prodigy en cap moment fa por i els espants són de manual. El que m’ha agradat més és l’aspecte visual com la fotografia en exteriors i la imatge del nen quan es disfressa per Halloween. Del guió m’agrada sobretot el final, que intenta escapar de la previsibilitat quan té la història, i que la tanca amb ganes que no es vegi tant a venir, tot i que tampoc sorprendrà perquè a partir d’un moment concret, la pel·lícula només dona opció a dos possibles finals.

Trobaràs la ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

Pinotxo de Guillermo del Toro

Guillermo del Toro no és un acabat d’arribar en l’animació. Ell ha estat un dels creadors de sèries com Trollhunters, Tales of Arcadia i ha

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se