The Prodigy

Producció de terror d’Orion Pictures sobre la reencarnació. Al mateix temps que un assassí psicòpata és abatut per la policia, neix Miles. Des de molt al principi, el nen es mostra molt més avançat que altres nens, pel qual els pares creuen que podria tractar-se d’un nen d’altes capacitats. No obstant això, Miles començarà a mostrar un comportament violent i pertorbador. La psicòloga que tracta a Miles recomana a la família que contacti amb un amic, expert en casos de reencarnacions. Vindria a ser un Chucky, però enlloc del ninot, amb un nen de carn i ossos. I clar, sense humor, perquè la pel·lícula es pren molt seriosament a si mateixa.

The Prodigy vol ser una barreja entre les pel·lícules de terror independent com Babadook, al mateix temps que vol apropar-se als èxits de terror de baix pressupost, però comercials, de Blumhouse. Un equilibri complicat que no acaba de treure bé perquè els dos conceptes que vol ajuntar són molt diferents.

El nen protagonista de la pel·lícula és Jackson Robert Scott, que va interpretar al nen que era devorat per Pennywise a l’inici d’It. La pel·lícula vol portar-nos en el gènere de nen de mal rotllo, que ha estat explotat en sagues com La profecia i múltiples pel·lícules derivades o inspirades que s’han fet des d’aleshores.

Entre els molts equilibris que busca hi trobem el sobrenatural. Aquí no hi veiem fantasmes ni possessions fantasmagòriques, tot i que la reencarnació d’un assassí és un element fantàstic. Però més que el fantàstic, la pel·lícula explora més el terreny psicològic.

A part del nen, la resta de personatges i actors adults són molt fluixets i les situacions són molt previsibles. The Prodigy en cap moment fa por i els espants són de manual. El que m’ha agradat més és l’aspecte visual com la fotografia en exteriors i la imatge del nen quan es disfressa per Halloween. Del guió m’agrada sobretot el final, que intenta escapar de la previsibilitat quan té la història, i que la tanca amb ganes que no es vegi tant a venir, tot i que tampoc sorprendrà perquè a partir d’un moment concret, la pel·lícula només dona opció a dos possibles finals.

Trobaràs la ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Final Destination: Bloodlines

Warner ressuscita una de les franquícies de terror heretades de New Line Cinema. Cinc entregues d’aquesta saga es van estrenar entre el 2000 i el

Thunderbolts*

Pel·lícula que posa punt i final a una turbulenta fase 5 plena de baixos i pocs alts, que ha viscut Marvel Studios des del començament

Don’t Move

Pel·lícula de terror de baix pressupost dirigida per Brian Netto i Adam Schindler, una parella de realitzadors descoberta per Sam Raimi, que ja havia dirigit

The Dead Don’t Hurt

Segona pel·lícula com a director de Viggo Mortensen després de Falling, en què també el veiem davant de la càmera. En aquesta ocasió es tracta

The Monkey

Osgood Perkins, recentment arribat d’un dels èxits del cinema de terror de la passada temporada amb Longlegs, sorprèn amb The Monkey, adaptació d’un relat curt