The Prodigy

Producció de terror d’Orion Pictures sobre la reencarnació. Al mateix temps que un assassí psicòpata és abatut per la policia, neix Miles. Des de molt al principi, el nen es mostra molt més avançat que altres nens, pel qual els pares creuen que podria tractar-se d’un nen d’altes capacitats. No obstant això, Miles començarà a mostrar un comportament violent i pertorbador. La psicòloga que tracta a Miles recomana a la família que contacti amb un amic, expert en casos de reencarnacions. Vindria a ser un Chucky, però enlloc del ninot, amb un nen de carn i ossos. I clar, sense humor, perquè la pel·lícula es pren molt seriosament a si mateixa.

The Prodigy vol ser una barreja entre les pel·lícules de terror independent com Babadook, al mateix temps que vol apropar-se als èxits de terror de baix pressupost, però comercials, de Blumhouse. Un equilibri complicat que no acaba de treure bé perquè els dos conceptes que vol ajuntar són molt diferents.

El nen protagonista de la pel·lícula és Jackson Robert Scott, que va interpretar al nen que era devorat per Pennywise a l’inici d’It. La pel·lícula vol portar-nos en el gènere de nen de mal rotllo, que ha estat explotat en sagues com La profecia i múltiples pel·lícules derivades o inspirades que s’han fet des d’aleshores.

Entre els molts equilibris que busca hi trobem el sobrenatural. Aquí no hi veiem fantasmes ni possessions fantasmagòriques, tot i que la reencarnació d’un assassí és un element fantàstic. Però més que el fantàstic, la pel·lícula explora més el terreny psicològic.

A part del nen, la resta de personatges i actors adults són molt fluixets i les situacions són molt previsibles. The Prodigy en cap moment fa por i els espants són de manual. El que m’ha agradat més és l’aspecte visual com la fotografia en exteriors i la imatge del nen quan es disfressa per Halloween. Del guió m’agrada sobretot el final, que intenta escapar de la previsibilitat quan té la història, i que la tanca amb ganes que no es vegi tant a venir, tot i que tampoc sorprendrà perquè a partir d’un moment concret, la pel·lícula només dona opció a dos possibles finals.

Trobaràs la ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Five Nights at Freddy’s

Adaptació en imatge real de la famosa franquícia de videojocs creada per Scott Cawthon. El projecte portava en desenvolupament des del 2015. Finalment, arriba a

Killers of the Flower Moon

La darrera pel·lícula de Martin Scorsese és una adaptació del llibre de David Grann de 2017, en què narrava els fets reals que es van

La mesita del comedor

Pel·lícula que se n’ha parlat molt en els festivals de terror en què ha passat. Tot i que no és estrictament una pel·lícula de terror,

The Killer

David Fincher torna al terreny que millor es desenvolupa amb The Killer. Retratar històries d’assassins sempre li ha anat molt bé. Només cal donar un

The Marvels

The Marvels es convertirà en la pel·lícula amb menys recaptació de la llarga saga de pel·lícules que han construït. Els mals resultats en taquilla no