David Bruckner, és un director sempre vinculat al terror. Després de fer episodis per V/H/S i Southbound, va demostrar que en solitari podia fer coses com The Ritual, faré servir el terme de moda actual, un folk-horror. En els darrers anys ha dirigit capítols de la sèrie de Greg Nicotero, Creepshow, per la plataforma Shudder, i aviat el veurem en el reboot de Hellraiser. Ara acaba d’estrenar aquesta sorpresa ben agradable, The Night House, un thriller de terror que esquiva el pas previst en sales per aterrar directament a Star dins de Disney +.
La protagonista és Beth, una dona que intenta refer la seva vida després del suïcidi del seu marit, aparentment sense cap motiu aparent. Beth intentarà esbrinar el perquè, remenant entre els papers de l’espai de treball del seu home, en la casa del llac que ell mateix va dissenyar. Durant la nit, una presència que ella identificarà com el seu marit, contactarà amb ella. Però l’endemà despertarà com si el que hagués viscut aquella matinada hagués estat un somni, fruit de passar les nits enganxada a una ampolla, cosa que li impedirà distingir el que és real del que no.
The Night House compta amb Rebecca Hall de protagonista absoluta. L’actriu ho fa magníficament bé, dona veracitat imprescindible a la història i li aporta la càrrega necessària dramàtica, per donar entitat a la part més fantàstica. Són els moments dramàtics, interpretats de manera sensacional, que dimensionen la resta.
La pel·lícula navega còmodament entre el thriller i la pel·lícula de terror. Ens parla del dolor, la depressió i del misteri que investiga la protagonista. En mig d’això, terror i un grapat d’ensurts que ens faran saltar del sofà, molt ben mesurats. En el conjunt ajuda una magnífica atmosfera en els moments pràcticament onírics, sobretot els que tenen a veure amb el llac i la lluna vermella.
The Night House explora la vida més enllà de la mort i la porta al terreny del terror i el fantàstic. La pel·lícula no té pressa en narrar la història de por que defuig de la idea de tota la vida de casa embruixada. En la primera part es dedica sobretot a explorar la part més dramàtica i realista, en què la protagonista vol trobar respostes. El terror pren el relleu en la segona part.
The Night House té suficients coses destacables i diferents, que la fan sobresortir de la resta d’històries de fantasmes en què hi ha hagut una pèrdua a la família. La pel·lícula ens ha fet posar la pell de gallina i hem estat enganxats tota l’estona a Rebecca Hall i el seu drama. Per un grapat d’ensurts de qualitat, deixeu que The Night House us atrapi.
