Sean Baker, director de Tangerine, ens ofereix la seva segona pel·lícula, protagonitzada per Brooklynn Prince, Bria Vinaite i Willem Dafoe, qui ha estat nominat a l’Oscar com a millor actor secundari. La pel·lícula està ambientada en un motel dels afores de Florida. El motel queda al cantó de carretera, de camí a parcs temàtics de la zona com Disney o Universal.
La pel·lícula està protagonitzada per una nena de sis anys i el seu grup d’amics que gaudeixen d’unes vacances d’estiu, i l’encarregat del motel que cuida i supervisa la comunitat. Baker fa un retrat d’una part de la societat, normalment ignorada en el cinema. Els protagonistes són marginats o el que els americans han classificat com a white trash.
The Florida project no és una pel·lícula fàcil ni agradable, però val la pena per la magnífica manera d’explicar-te una història plena de matisos, els quals és impossible percebre mentre la veus. Gaudir-la no la gaudireu perquè la pel·lícula està plena de misèria i també de realitat, una realitat que moltes vegades preferim ignorar.
L’originalitat de la proposta és que ens l’explica des del punt de vista de la nena. Malgrat el patètic de la situació, el fet de mostrar-ho des d’un punt de vista infantil pot fer que no es percebi així. La narrativa porta a l’espectador a desgranar més enllà del que veu, superar la visió infantil de la protagonista i entendre quina és la situació dels personatges. Ser capaços de veure les accions de la mare que no veiem en pantalla perquè protegeix la seva filla.
Contrasta amb les miserables vides dels protagonistes una fotografia extremadament lluminosa i plena de clors pastissos.
Willem Dafoe fa una molt bona actuació de persona normal que treballa de gerent en un motel, en el qual fa pràcticament de tot, des de cobrar fins a reparar panells elèctrics. Però el seu personatge és molt més que això, ja que actua també com a protector dels infants, coneixedor de la miserable vida dels seus progenitors. Però qui també s’emporta una menció per la seva interpretació és la nena, Brooklynn Prince, que està increïble per la seva edat.
L’escena final no deixa de tenir un punt oníric, un contrast entre la dura realitat de les persones que viuen al marge de la societat amb els que no ho estan i busquen uns dies de conte en un parc d’atraccions. Barker busca el contrast entre la felicitat impostada i falsa dels parcs amb la pobresa de l’exterior. L’entorn és ideal per mostrar la metàfora que el director ens vol fer veure.
The Florida project és un drama explicat com una comèdia, vist per una nena de sis anys, dirigit amb frescor per Sean Baker i rodat de manera directa com si fos un documental.
