La forma del agua

Nova pel·lícula de Guillermo del Toro, per a mi també la millor pel·lícula del director mexicà, i una de les favorites dels Oscar amb un total de 13 nominacions, incloses les principals de millor pel·lícula, director i actriu per Sally Hawkins.

La pel·lícula ens narra la història d’amor entre una netejadora i un monstre marí reclòs en unes instal·lacions del govern. Ambientada en 1963, en plena guerra freda, Elisa és una netejadora muda que treballa en unes instal·lacions del govern que amaga un laboratori secret. Allí tenen tancat a un home-peix que és víctima d’experiments i tortures per part de científics i militars. Elisa no tardarà a sentir simpatia per la criatura i entre ambdós s’establirà un fort vincle.

La forma del agua és un homenatge al cinema, ja que conté múltiples elements d’altres pel·lícules com La mujer y el monstruo, La bella y la bestia i E.T. La pel·lícula no deixa de ser una sèrie B dels anys cinquanta feta avui i posada al dia. Un homenatge al cinema fantàstic de totes les èpoques que no podem fer altra cosa que aplaudir-lo.

Aquesta és una pel·lícula d’amor adulta i atrevida, rodada i dirigida amb valentia. A Del Toro no li hauria costat res fer que no contingués escenes sexuals o suavitzar la violència perquè fos accessible a tots els públics. Però no és així.

El càsting és immaculat amb una intencionadament poc atractiva Sally Hawkins i un malvat que interpreta Michael Shannon, que desprèn masclisme i racisme per tot arreu, qui fa servir una porra per torturar el monstre. Completen el repartiment Richard Jenkins, Octavia Spencer i Doug Jones. Jones, l’actor que era Abe Sapien a Hellboy i que actualment és Saru a Star Trek: Discovery, interpreta a la criatura. Aquest és juntament amb Hawkins, el millor intèrpret del film. Embotit en una disfressa i tapat per una quantitat ingent de maquillatge és capaç de transmetre emocions només amb gestos i el moviment del seu cos.

Tampoc vull oblidar de mencionar la bellesa de la pel·lícula en la seva fotografia plena de colors grisos i blavosos i un impecable disseny de producció.

Del Toro arriba al cim de la seva carrera en una pel·lícula, que no és perfecte, però que és molt rodona, probablement la més rodona de les nominades. La forma del agua és un conte per a adults narrat com només ho sap fer Guillermo del Toro que fa ressorgir l’imaginari col·lectiu. Una faula meravellosa.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Past Lives

La coreana Celine Song debuta en la direcció en una pel·lícula d’una història petita, narrada amb molta emoció i contenció. Una meravella que confronta aquella

Anatomia d’una caiguda

La realitzadora francesa Justine Triet va debutar en el llargmetratge el 2013 amb La bataille de Solférino, però ha estat amb Anatomie d’une chute, després

Maestro

L’actor Bradley Cooper ha fet seu aquest antic projecte de Martin Scorsese i Steven Spielberg. Scorsese el va abandonar en benefici de The Irishman (2019).

The Holdovers

Alexander Payne, el director d’Entre copes (2004), Els descendents (2011) i Downsizing (2017), ha portat a terme The Holdovers, un retrat sobre els Estats Units

May December

Todd Haynes el vam conèixer a Velvet Goldmine, la pel·lícula del glam rock. En els darrers anys li hem vist la magnífica Aguas oscuras i