Súper empollonas

L’actriu Olivia Wilde debuta en la direcció en aquesta comèdia protagonitzada per les desconegudes Kaitlyn Dever i Beanie Feldsteon, però que compta en papers secundaris amb Lisa Kudrow i Jason Sudekis, dos intèrprets ja veterans de comèdia.

Súper empollonas és la resposta femenina i independent a comèdies masculines com Supersalidos, així com una reivindicació de la diversitat i la comèdia americana escrita, dirigida i protagonitzada per dones. No obstant això, Súper empollonas té més punts de connexió amb Lady Bird que amb la comèdia de Judd Apatow pel seu caire feminista, menys comercial i indie.

Súper empollonas no estalvia en donar un missatge clar i contundent, normalitzant la diversitat i la tolerància.

Les protagonistes són dues amigues inseparables que es troben en l’últim dia d’institut. Abans de començar la vida universitària, deixaran per una vegada el seu paper d’alumnes responsables per anar a la festa del noi més popular de l’institut. Aquesta nit posarà a prova la seva amistat i deixarà records de per vida a través de les seves experiències.

Les noies també poden ser grolleres, vindria a ser una de les reivindicacions de la pel·lícula que trenca amb els rols clàssics que la comèdia americana ha atorgat a les adolescents.

Visualment, la pel·lícula té un aspecte més realista i vol que perceben l’institut com un lloc físic de veritat i no com un indret luxós ple de nois i nois amb 10 anys més que els correspondria, com moltes vegades ens mostren les sèries i pel·lícules.

Un dels grans secrets perquè la pel·lícula funcioni tan bé, a part d’un guió ben escrit amb diàlegs àgils, enginyosos, divertits i directes, és l’excel·lent química entre les dues actrius protagonistes, Dever i Feldsteon, que les percebem com dues amigues de veritat. Pel que fa als diàlegs, que les protagonistes parlin com ho fan les noies de la seva edat, no deixa de ser trencador. Tampoc és gratuït que les protagonistes siguin dues noies amb un físic comú.

Súper empollonas és una pel·lícula excel·lent sobre l’amistat i els canvis, en un moment que les protagonistes experimentem una prova d’estrès sobre la seva amistat. Una pel·lícula generacional amb molt bon ritme en què el tema central no està tant en el fet de viure la festa, que en realitat és un McGuffin, sinó en el camí que les porta allí i les seves conseqüències, que no farà res més que consolidar la seva amistat.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Don’t Move

Pel·lícula de terror de baix pressupost dirigida per Brian Netto i Adam Schindler, una parella de realitzadors descoberta per Sam Raimi, que ja havia dirigit

The Dead Don’t Hurt

Segona pel·lícula com a director de Viggo Mortensen després de Falling, en què també el veiem davant de la càmera. En aquesta ocasió es tracta

The Monkey

Osgood Perkins, recentment arribat d’un dels èxits del cinema de terror de la passada temporada amb Longlegs, sorprèn amb The Monkey, adaptació d’un relat curt

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7