Steve Jobs

Danny Boyle, realitzador de Trainspotting i Slumdog millionaire dirigeix, amb el seu estil particular, aquesta pel·lícula sobre la vida del cofundador d’Apple, Steve Jobs, interpretat per Michael Fassbender, amb guió d’Aaron Sorkin, creador d’El ala oeste de la Casablanca i guionista de La red social. Sorkin ha partit de la considerada biografia oficial, escrita per Walter Isaacson, que va néixer d’entrevistes fetes per l’autor amb Steve Jobs i un centenar de persones del seu entorn. El guió pren idees de la vida real, però agafa, també, elements imaginaris. La pel·lícula no és una biografia ni tampoc un intent d’explicar la vida d’Steve Jobs al peu de la lletra, malgrat que tots els personatges que hi apareixen són reals.

Juntament amb Michael Fassbender, trobem a Kate Winslet que interpreta a la mà dreta de Jobs, Seth Rogen a Steve Wozniak, l’altre cofundador d’Apple, i Jeff Daniels al director executiu d’Apple que va acomiadar Steve Jobs.
Si vareu veure fa poc la biografia protagonitzada per Ashton Kutcher i penseu que no cal veure aquesta, us dic que encara teniu més motiu per veure-la. Les dues pel·lícules no són excloents, al contrari, es complementen molt bé.

Mentre la primera era molt convencional i no anava més enllà del biopic que resumeix els grans triomfs i fracassos de Jobs, aquesta és molt més profunda. Ens endinsem en la seva ment, en els seus problemes familiars i com aquests es varen reflectir a la seva feina i en la relacions de les persones que l’envoltaven. Si a Aaron Sorkin no se’l pot guanyar és en el guió, que es manifesta profund, ple de significat i en el que cada frase té molta informació que analitzar. Steve Jobs són gairebé dues hores de diàlegs, de persones parlant mentre caminen i que van d’un lloc a l’altre, un recurs que Sorkin va utilitzar constantment a El ala oeste.

La pel·lícula fa un retrat intimista de Jobs i agafa com a base el llançament de tres productes icònics en la seva carrera, començant pel Macintosh al 1984, el NeXTcube al 1988 i l’iMac al 1998. Els tres actes de la pel·lícula ha estat rodats en formats diferents, 16 mil·límetres, 35 mil·límetres i alta definició en format digital, respectivament. Cada acte canvien un munt de coses i perfectament podria ser un Boyhood en tres moments en el temps molt diferents en la vida de Jobs que funcionen de manera autònoma i episòdica.

A Steve Jobs veiem retratat el geni, però també un individu amb moltes mancances socials, que mai va saber tractar correctament la seva família. Al temps que coneixerem millor la persona, a Steve Jobs gaudirem d’un dels guions més sòlids i és ben escrits aquest any.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Maestro

L’actor Bradley Cooper ha fet seu aquest antic projecte de Martin Scorsese i Steven Spielberg. Scorsese el va abandonar en benefici de The Irishman (2019).

The Holdovers

Alexander Payne, el director d’Entre copes (2004), Els descendents (2011) i Downsizing (2017), ha portat a terme The Holdovers, un retrat sobre els Estats Units

May December

Todd Haynes el vam conèixer a Velvet Goldmine, la pel·lícula del glam rock. En els darrers anys li hem vist la magnífica Aguas oscuras i

Napoleon

Ridley Scott va decidir apropar-se a Napoleó després de The Last Duel, una de les millors pel·lícules del realitzador dels darrers anys, juntament amb The

Leave the World Behind

Adaptació de la novel·la de Rumaan Alam, produïda i estrenada a Netflix i dirigida per Sam Esmail, el creador de les sèries Mr. Robot i