Steve Jobs

Danny Boyle, realitzador de Trainspotting i Slumdog millionaire dirigeix, amb el seu estil particular, aquesta pel·lícula sobre la vida del cofundador d’Apple, Steve Jobs, interpretat per Michael Fassbender, amb guió d’Aaron Sorkin, creador d’El ala oeste de la Casablanca i guionista de La red social. Sorkin ha partit de la considerada biografia oficial, escrita per Walter Isaacson, que va néixer d’entrevistes fetes per l’autor amb Steve Jobs i un centenar de persones del seu entorn. El guió pren idees de la vida real, però agafa, també, elements imaginaris. La pel·lícula no és una biografia ni tampoc un intent d’explicar la vida d’Steve Jobs al peu de la lletra, malgrat que tots els personatges que hi apareixen són reals.

Juntament amb Michael Fassbender, trobem a Kate Winslet que interpreta a la mà dreta de Jobs, Seth Rogen a Steve Wozniak, l’altre cofundador d’Apple, i Jeff Daniels al director executiu d’Apple que va acomiadar Steve Jobs.
Si vareu veure fa poc la biografia protagonitzada per Ashton Kutcher i penseu que no cal veure aquesta, us dic que encara teniu més motiu per veure-la. Les dues pel·lícules no són excloents, al contrari, es complementen molt bé.

Mentre la primera era molt convencional i no anava més enllà del biopic que resumeix els grans triomfs i fracassos de Jobs, aquesta és molt més profunda. Ens endinsem en la seva ment, en els seus problemes familiars i com aquests es varen reflectir a la seva feina i en la relacions de les persones que l’envoltaven. Si a Aaron Sorkin no se’l pot guanyar és en el guió, que es manifesta profund, ple de significat i en el que cada frase té molta informació que analitzar. Steve Jobs són gairebé dues hores de diàlegs, de persones parlant mentre caminen i que van d’un lloc a l’altre, un recurs que Sorkin va utilitzar constantment a El ala oeste.

La pel·lícula fa un retrat intimista de Jobs i agafa com a base el llançament de tres productes icònics en la seva carrera, començant pel Macintosh al 1984, el NeXTcube al 1988 i l’iMac al 1998. Els tres actes de la pel·lícula ha estat rodats en formats diferents, 16 mil·límetres, 35 mil·límetres i alta definició en format digital, respectivament. Cada acte canvien un munt de coses i perfectament podria ser un Boyhood en tres moments en el temps molt diferents en la vida de Jobs que funcionen de manera autònoma i episòdica.

A Steve Jobs veiem retratat el geni, però també un individu amb moltes mancances socials, que mai va saber tractar correctament la seva família. Al temps que coneixerem millor la persona, a Steve Jobs gaudirem d’un dels guions més sòlids i és ben escrits aquest any.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Immaculate

El terror amb monges està més de moda que mai. Aquesta temporada hem tingut Hermana Muerte, La monja 2, The First Omen i la darrera

Hit Man

Nova pel·lícula de Richard Linklater després de la fantàstica Apollo 10 ½. Malgrat que sempre s’ha mogut en el cinema independent, Linklater també ha sabut

Abigail

Radio Silence, com es coneix la parella de directors Matt Betinelli-Olpin i Tyler Gillet, dirigeixen una nova pel·lícula de terror, després d’allunyar-se de la saga

Godzilla Minus One

Pel·lícula número 33 de Godzilla de la Toho, per tant, sense comptar les produccions americanes. Confesso que no he vist totes les 32 anteriors, però

Ricky Stanicky

Peter Farrelly, director de comèdies esbojarrades com Algo pasa con Mary o Dos tontos muy tontos, o en solitari de la guanyadora de l’Òscar a