Maggie

Proposta molt interessant dins el gènere de zombis. Maggie, dirigida per Henry Dobson, ens narra el procés de zombificació com una excusa per parlar de la relació entre un pare, que ha d’acceptar que la seva filla li queda poc temps per viure, i aquesta. La pel·lícula arriba fins a les arrels d’un gènere que va néixer de mà de George Romero, que va crear el gènere de pel·lícules de zombis com una metàfora de la societat de l’època. Es tracta de veure coses dins un embolcall que no és l’habitual. Qüestions com l’eutanàsia i el pànic social davant les pandèmies víriques, es posen sobre la taula i deixa que sigui l’espectador que hi reflexioni. Al contrari del que és comú en el cinema de zombis, el procés de transformació dura setmanes, i això és el que veiem a la pel·lícula. Un encert absolut, ja que ens permetrà veure els canvis físics i mentals de la protagonista i com aquests afecten a la seva família.

La protagonista és Maggie (Abigail Breslin) una adolescent que ha estat mossegada per un zombi. Sense cura possible, li queden poques setmanes per perdre la humanitat, temps que passarà reclosa en la granja dels seus pares. Malgrat les ordenances que obliguen a la família a entregar els infectats a les autoritats per a la seva custòdia i posterior extermini, el seu pare (Arnold Schwarzenegger) farà tot el possible per endarrerir aquest moment i passar al cantó de la seva filla el temps que li quedi de vida.

Schwarzenegger està grandiós en el paper d’aquest pare que ha d’assumir la lenta pèrdua de la seva filla, condemnada a convertir-se inevitablement en un zombi. Sense exagerar, estem davant la millor interpretació de la seva carrera, i farà callar moltes boques entre els seus crítics. Schwarzenegger es mostra per primera vegada derrotat i impotent. No ha estat gratuïta la seva elecció coma protagonista, ja que, qui millor per representar aquest drama fantàstic intimista que l’arquetípic heroi invencible, que la pel·lícula ens mostra derrotat.

Maggie serà recordada com la pel·lícula en la que Schwarzenegger plora i ofereix la seva millor interpretació, al mateix temps conté escenes d’una càrrega emocional esfereïdora que seran llargament recordades i queixala les arrels a les que el gènere zombi mai hauria de renunciar.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Nickel Boys

Segurament no estaríem parlant avui d’aquesta pel·lícula si no hagués estat una de les nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula, ja que ni tan

Rebel Ridge

Jeremy Saulnier, que ens va portar la magnífica Green Room, deixa enrere els neonazis per endinsar-se en la corrupció a tots nivells que es produeix

Final Destination: Bloodlines

Warner ressuscita una de les franquícies de terror heretades de New Line Cinema. Cinc entregues d’aquesta saga es van estrenar entre el 2000 i el

Thunderbolts*

Pel·lícula que posa punt i final a una turbulenta fase 5 plena de baixos i pocs alts, que ha viscut Marvel Studios des del començament

Don’t Move

Pel·lícula de terror de baix pressupost dirigida per Brian Netto i Adam Schindler, una parella de realitzadors descoberta per Sam Raimi, que ja havia dirigit