Riz Ahmed (Rogue One: Una historia de Star Wars, Venom) protagonitza aquesta pel·lícula sobre el bateria d’un grup de heavy metal que perd l’oïda. Nominada en l’Òscar en la categoria de millor pel·lícula, és el debut de Darius Marder en la direcció.
Sound of metal segueix el camí del dol del protagonista en la pèrdua del sentit de l’oïda, des de la negació fins a l’acceptació. Un camí que no serà fàcil ni lliure d’entrebancs, en el qual haurà de fer front a pors i traumes del seu passat. Estem davant una pel·lícula que fa front al problema des d’un punt de vista realista en qualsevol sentit. La fotografia i la direcció, amb càmera tremolosa i imatge granulada, estan allí perquè no només el guió sigui realista, si no perquè ho percebem així també visualment. Però la cosa no acaba aquí, el realisme també està en el so quan escoltem a través dels sentits del protagonista. Què sent quan toca la bateria quan ha començat a perdre l’oïda, la frustració de no sentir res quan li fan les proves mèdiques, com és el seu dia a dia essent sord i sobretot, la part final, que no explicaré, però que amb només el so, entens perfectament quins són els pensaments i frustracions del protagonista.
Pel que fa a Riz Ahmed, poc més a dir que està genial. No es podia fer millor el que fa aquí i com ho transmet. Sobre el director, aquest to realista pot donar la sensació que la pel·lícula sigui més freda de l’habitual en aquest gènere, ja que a vegades s’aproxima més al documental que a la ficció, però per altra banda ofereix una visió que en cap moment intenta buscar moments de llàgrima.
Un altre dels elements que m’agradaria comentar és el paper d’Olivia Cooke, aquí la parella i cantant del grup de heavy metal del protagonista. Una relació que en un moment dona un gir i situa a cada protagonista en el seu món.
Sound of metal és un clar exemple del que tenim al cap quan pensem en cinema indie americà, amb les seves virtuts i defectes. Aquesta és una bona pel·lícula i molt destacable per la manera com està narrada, pel so i per una interpretació supèrbia de Riz Ahmed.
