Cielo de medianoche

George Clooney torna a la direcció a Cielo de medianoche, que també protagonitza. Està basada en el llibre de Lily Brooks-Dalton i ha estat guionitzada per Mark L. Smith (The revenant, Overlord).

La pel·lícula ens narra dues històries en paral·lel després que la Terra hagi patit una catàstrofe que sembla haver acabat amb la humanitat. Una ambientada en l’Antàrtica, indret en el qual viu refugiat un solitari científic, només acompanyat per una nena que no parla. La segona fora del planeta. Una nau enviada en una missió a una colònia a l’espai està de tornada i espera aterrar, sense conèixer la situació en què es troba la Terra. Les dues històries es creuen quan el científic decideix desplaçar-se fins a una torre de comunicació per informar i per evitar que aterrin perquè puguin tornar sans i estalvis a la colònia d’on venen.

Al contrari que la majoria de la gent que l’ha vist, la pel·lícula m’ha acabat agradant lluny d’entusiasmar-me. Tanta crítica negativa no era per tant. Sí que és cert que en els primers 40 minuts de pel·lícula no passa res i et convida a abandonar-la. Però a partir d’aquest moment comencen a passar coses, moltes peripècies tant a l’àrtic com a l’espai, pel qual passes de l’avorriment a l’entreteniment. A veure, no és res de l’altre món, però al final entreté, tot i que li costa arribar-hi.

Cielo de medianoche ofereix un film de supervivència i a la vegada una reflexió sobre el mal que la humanitat fa al planeta. A vegades resulta massa reflexiva i el principi arrossega a la pel·lícula quan comença a posar-se interessant. El millor és que la sorpresa final no me l’he vist a venir i m’ha sorprès per partida doble. Mirada en perspectiva llavors tot té molt sentit. Llàstima del problema en narrativa i ritme de tota la part inicial.

Visualment és molt atractiva. Tant els paisatges de l’àrtic com els que veiem a l’espai que són espectaculars a l’estil Gravity o The Martian. A vegades són pura poesia. A més, l’embaràs real de l’actriu Felicity Jones, li fa bé a la pel·lícula, ja que en fa una trama secundària que enforteix el seu personatge. A més de George Clonney i Felicity Jones, completen el repartiment David Oyelowo, Demian Bichir, Kyle Chandler, Ethan Peck i la jove Caoilinn Springall.

Al final aconsegueix emocionar, tot i que el principi pot ser un escull que molta gent no superi, i més a Netflix en què és molt fàcil parar i passar a la següent pel·lícula. Però crec que la paciència compensa. Doneu-li una oportunitat, fins al final.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se

Mr. Harrigan’s Phone

Mr. Harrigan’s Phone es basa en el primer relat que Stephen King va publicar en la novel·la La sangre manda de 2020. Ens narra la

Crimes of the future

Nova pel·lícula del director de cinema fantàstic canadenc, David Cronenberg. Cronenberg torna a una de les seves obsessions principals, la carn i la tecnologia. El