Cielo de medianoche

George Clooney torna a la direcció a Cielo de medianoche, que també protagonitza. Està basada en el llibre de Lily Brooks-Dalton i ha estat guionitzada per Mark L. Smith (The revenant, Overlord).

La pel·lícula ens narra dues històries en paral·lel després que la Terra hagi patit una catàstrofe que sembla haver acabat amb la humanitat. Una ambientada en l’Antàrtica, indret en el qual viu refugiat un solitari científic, només acompanyat per una nena que no parla. La segona fora del planeta. Una nau enviada en una missió a una colònia a l’espai està de tornada i espera aterrar, sense conèixer la situació en què es troba la Terra. Les dues històries es creuen quan el científic decideix desplaçar-se fins a una torre de comunicació per informar i per evitar que aterrin perquè puguin tornar sans i estalvis a la colònia d’on venen.

Al contrari que la majoria de la gent que l’ha vist, la pel·lícula m’ha acabat agradant lluny d’entusiasmar-me. Tanta crítica negativa no era per tant. Sí que és cert que en els primers 40 minuts de pel·lícula no passa res i et convida a abandonar-la. Però a partir d’aquest moment comencen a passar coses, moltes peripècies tant a l’àrtic com a l’espai, pel qual passes de l’avorriment a l’entreteniment. A veure, no és res de l’altre món, però al final entreté, tot i que li costa arribar-hi.

Cielo de medianoche ofereix un film de supervivència i a la vegada una reflexió sobre el mal que la humanitat fa al planeta. A vegades resulta massa reflexiva i el principi arrossega a la pel·lícula quan comença a posar-se interessant. El millor és que la sorpresa final no me l’he vist a venir i m’ha sorprès per partida doble. Mirada en perspectiva llavors tot té molt sentit. Llàstima del problema en narrativa i ritme de tota la part inicial.

Visualment és molt atractiva. Tant els paisatges de l’àrtic com els que veiem a l’espai que són espectaculars a l’estil Gravity o The Martian. A vegades són pura poesia. A més, l’embaràs real de l’actriu Felicity Jones, li fa bé a la pel·lícula, ja que en fa una trama secundària que enforteix el seu personatge. A més de George Clonney i Felicity Jones, completen el repartiment David Oyelowo, Demian Bichir, Kyle Chandler, Ethan Peck i la jove Caoilinn Springall.

Al final aconsegueix emocionar, tot i que el principi pot ser un escull que molta gent no superi, i més a Netflix en què és molt fàcil parar i passar a la següent pel·lícula. Però crec que la paciència compensa. Doneu-li una oportunitat, fins al final.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

Totally Killer

Totally Killer va ser l’aposta de Prime, a través de Blumhouse Television, per la temporada de Halloween d’aquest any. Un encert si aposteu per ella.

Insidious: The Red Door

Cinquena entrega de la saga Insidious. Tot i que no han dit que sigui la darrera, tanca una vegada més la història de la família

El exorcista: Creyente

Sisena entrega de la saga El exorcista, que continua el clàssic de William Friedkin del 1973. El cas és cap de les seqüeles i preqüeles

Cobweb

Samuel Bodin fa el salt de França a Hollywood a Cobweb, una pel·lícula de terror de baix pressupost, que li pesen els tòpics del gènere,

No One Will Save You

El terror té molts subgèneres. Quan en barreges varis sempre és arriscat i puges l’aposta. No One Will Save You ho porta perfectament bé, mesclant