Scalletti: Girona Connection

Aviat farà un any del final d’ Scalletti: Girona Connection. Moment ideal per fer-ne una reflexió ja que el seu showrunner, Callahan Ruiz, és mostra més dur que Ridley Scott a l’hora de fer una seqüela o un spin-off de la seva obra.

Anem per parts, què és Scalletti? Una web-sèrie que bé podria passar per una pel·lícula, ja que els nou episodis dels que consta estan fets per ser devorats i consumits d’un sol glop. David Ruiz és un freak del cinema d’acció dels 80 que ha construït un producte freak, amb reminiscències dels millors germans Zucker de l’època d’Aterriza como puedas. Una comèdia policíaca esbojarrada amb moments delirants i surrealistes. El protagonista és Scalletti, un policia arrogant, interpretat per un encertat Rubén Merino, que de Califòrnia arriba a Girona per detenir el líder d’Spectrum, una organització criminal, a mig camí entre SPECTRA de la saga Bond i MAD de l’inspector Gadget. A part del protagonista principal, no hem d’oblidar els altres dos pilars principals: Palomero, un secundari perfecte i rodó interpretat per José García, que aconsegueix que ens arribem a estimar a aquest barrufet poca traça, o aquesta mena de Danny Glover si Scalletti fos Mel Gibson, donant el contrapunt necessari al protagonista. A ulls de tothom Palomero esdevé un dels encerts més destacts de la sèrie. L’altre pilar són els diferents agents de policia que interpreta el llibreter Guillem Terribas que proporciona alguns dels gags més aconseguits de la sèrie. Si ja de per sí Scalletti és una sèrie molt “bizarra”, per “bizarro” els números musicals que conté, igual de bojos com la mateixa sèrie. No sabem si responen a alguna obsessió particular de David Ruiz envers els musicals. Vistos els resultats no seria d’estranyar veure’l en un futur fent una paròdia de Glee o Moulin Rouge.

Malgrat totes les bogeries d’Scalletti, al darrera hi ha molta feina i molt enginy. Molt d’amor i coneixements de clàssics del cinema dels anys 80. Des de la saga Karate Kid, a referències als herois d’acció dels 80 com Stallone, Schwarzennegger i Chuck Norris. Un amor a pel·lícules de culte de la desapareguda i enyorada productora Cannon. A banda de saber crear bons diàlegs i bons arguments, al darrera hi ha un munt de cultura cinematogràfica que David Ruiz sap casar amb la seva idea, perquè la coneix molt bé.

Lo millor de tot plegat són els resultats obtinguts amb els pocs mitjans dels que compta. No vull arribar a pensar del que hagués estat capaç en cas de comptar amb més recursos econòmics. Per sort, allà on no arriba el pressupost, David Ruiz ho cobreix amb imaginació. I li sobra!

Si encara no l’heu vist, colla d’inconscients, ja tardeu. Podeu trobar tots els capítols a la web http://scalletti.com. I gratis! Ningú us etiquetarà de pirates si els veieu.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Immaculate

El terror amb monges està més de moda que mai. Aquesta temporada hem tingut Hermana Muerte, La monja 2, The First Omen i la darrera

Hit Man

Nova pel·lícula de Richard Linklater després de la fantàstica Apollo 10 ½. Malgrat que sempre s’ha mogut en el cinema independent, Linklater també ha sabut

Abigail

Radio Silence, com es coneix la parella de directors Matt Betinelli-Olpin i Tyler Gillet, dirigeixen una nova pel·lícula de terror, després d’allunyar-se de la saga

Godzilla Minus One

Pel·lícula número 33 de Godzilla de la Toho, per tant, sense comptar les produccions americanes. Confesso que no he vist totes les 32 anteriors, però

Ricky Stanicky

Peter Farrelly, director de comèdies esbojarrades com Algo pasa con Mary o Dos tontos muy tontos, o en solitari de la guanyadora de l’Òscar a