Scalletti: Girona Connection

Aviat farà un any del final d’ Scalletti: Girona Connection. Moment ideal per fer-ne una reflexió ja que el seu showrunner, Callahan Ruiz, és mostra més dur que Ridley Scott a l’hora de fer una seqüela o un spin-off de la seva obra.

Anem per parts, què és Scalletti? Una web-sèrie que bé podria passar per una pel·lícula, ja que els nou episodis dels que consta estan fets per ser devorats i consumits d’un sol glop. David Ruiz és un freak del cinema d’acció dels 80 que ha construït un producte freak, amb reminiscències dels millors germans Zucker de l’època d’Aterriza como puedas. Una comèdia policíaca esbojarrada amb moments delirants i surrealistes. El protagonista és Scalletti, un policia arrogant, interpretat per un encertat Rubén Merino, que de Califòrnia arriba a Girona per detenir el líder d’Spectrum, una organització criminal, a mig camí entre SPECTRA de la saga Bond i MAD de l’inspector Gadget. A part del protagonista principal, no hem d’oblidar els altres dos pilars principals: Palomero, un secundari perfecte i rodó interpretat per José García, que aconsegueix que ens arribem a estimar a aquest barrufet poca traça, o aquesta mena de Danny Glover si Scalletti fos Mel Gibson, donant el contrapunt necessari al protagonista. A ulls de tothom Palomero esdevé un dels encerts més destacts de la sèrie. L’altre pilar són els diferents agents de policia que interpreta el llibreter Guillem Terribas que proporciona alguns dels gags més aconseguits de la sèrie. Si ja de per sí Scalletti és una sèrie molt “bizarra”, per “bizarro” els números musicals que conté, igual de bojos com la mateixa sèrie. No sabem si responen a alguna obsessió particular de David Ruiz envers els musicals. Vistos els resultats no seria d’estranyar veure’l en un futur fent una paròdia de Glee o Moulin Rouge.

Malgrat totes les bogeries d’Scalletti, al darrera hi ha molta feina i molt enginy. Molt d’amor i coneixements de clàssics del cinema dels anys 80. Des de la saga Karate Kid, a referències als herois d’acció dels 80 com Stallone, Schwarzennegger i Chuck Norris. Un amor a pel·lícules de culte de la desapareguda i enyorada productora Cannon. A banda de saber crear bons diàlegs i bons arguments, al darrera hi ha un munt de cultura cinematogràfica que David Ruiz sap casar amb la seva idea, perquè la coneix molt bé.

Lo millor de tot plegat són els resultats obtinguts amb els pocs mitjans dels que compta. No vull arribar a pensar del que hagués estat capaç en cas de comptar amb més recursos econòmics. Per sort, allà on no arriba el pressupost, David Ruiz ho cobreix amb imaginació. I li sobra!

Si encara no l’heu vist, colla d’inconscients, ja tardeu. Podeu trobar tots els capítols a la web http://scalletti.com. I gratis! Ningú us etiquetarà de pirates si els veieu.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Past Lives

La coreana Celine Song debuta en la direcció en una pel·lícula d’una història petita, narrada amb molta emoció i contenció. Una meravella que confronta aquella

Anatomia d’una caiguda

La realitzadora francesa Justine Triet va debutar en el llargmetratge el 2013 amb La bataille de Solférino, però ha estat amb Anatomie d’une chute, després

Maestro

L’actor Bradley Cooper ha fet seu aquest antic projecte de Martin Scorsese i Steven Spielberg. Scorsese el va abandonar en benefici de The Irishman (2019).

The Holdovers

Alexander Payne, el director d’Entre copes (2004), Els descendents (2011) i Downsizing (2017), ha portat a terme The Holdovers, un retrat sobre els Estats Units

May December

Todd Haynes el vam conèixer a Velvet Goldmine, la pel·lícula del glam rock. En els darrers anys li hem vist la magnífica Aguas oscuras i