Aneesh Chaganty em va encantar en el seu debut cinematogràfic en l’atrevida Searching, una desaparició narrada a través de pantalles. La seva nova pel·lícula, Run, és formalment molt més clàssica, però s’assembla amb Searching que et manté clavat i no te’n pots desprendre fins que saps com acaba.

Run està protagonitzada per una de les muses del terror actual, Sarah Paulson, protagonista de quasi totes les temporades d’American Horror Story i també de la sèrie Ratched de Netflix. Run no vindria ser una pel·lícula de terror en el sentit estricte, més aviat és un thriller de suspens, però sense cap mena de dubte és terrorífica pel que li passa a la protagonista i sobretot pel treball formal del seu director. Chaganty no amaga una narrativa deutora de Hitchcock de principi a final.

La protagonista és Chloe, interpretada per Kiera Allen, actriu de 23 anys que debuta en aquesta pel·lícula. Allen, igual que el seu personatge, també es mou en cadira de rodes. La pel·lícula ens explica que Chloe va néixer prematurament i té una salut molt dèbil. Malgrat tot, ha après a valer-se i aprendre a cuidar-se ella mateixa. Viu amb la seva mare, Diane, que s’esforça al màxim per cuidar de la salut de la seva filla, que tingui una alimentació perfecta i no oblidi mai de prendre’s totes les medicines que la mantenen viva. Chloe ha pensat a marxar de casa, anar-se’n a la universitat i obrir-se al món, ja que la seva mare, en un excés de proteccionisme, l’ha mantingut aïllada. Arribat a aquest punt de la seva vida, descobrirà que la Diane amaga secrets. I ja no puc explicar res més.

Run és una pel·lícula que aconsegueix mantenir el ritme, el suspens i la tensió en uns molt ben aprofitats 90 minuts. La pel·lícula constantment juga amb l’espectador i les seves expectatives, en posar-nos en situacions límit que es poden resoldre de poques maneres. Impressiona la intel·ligència en què Chloe resol les situacions gràcies als coneixements adquirits i que en alguns moments sembla ser una MacGyver.

La pel·lícula és molt entretinguda i pasa en un sospir. No té pretensions de res més i assoleix el seu objectiu d’entretenir amb un èxit rotund. El final també us farà pensar perquè és atrevit i crec que inesperat.

Si a Searching les connexions a internet eren bàsiques per resoldre la trama, a Run no triga gens a deixar incomunicades a les protagonistes perquè tot es resolgui de la manera més clàssica i analògica possible.

Run és una pel·lícula de Hulu que aquí es pot veure a través de Movistar i que en condicions normals s’hagués estrenat en cinemes.