Robot Dreams

Coproducció entre Espanya i França dirigida per Pablo Berger (Blancanieves) que debuta en la direcció d’animació. Adapta el còmic del mateix títol de Sara Varon, escriptora i il·lustradora nord-americana especialitzada en literatura infantil. Varon es va graduar a la School of Visual Arts de Nova York, l’any 2002 i viu a Brooklyn des del 2006. Dues dades biogràfiques molt importants que l’han influenciada en Robot Dreams. El còmic es va publicar el 2007 i aquí ha estat editat per Norma.

La pel·lícula ens explica la història de DOG, un gos solitari que viu en el seu apartament de Brooklyn. No té amistats, per aquest motiu i a través d’un anunci de televisió, decideix comprar un robot que construeix ell mateix. Junts exploren la seva amistat i són feliços. Un dia DOG se l’emporta a la platja, però les coses metàl·liques i l’aigua no es duen bé. Robot s’espatllarà i es quedarà clavat a la sorra. Quan l’endemà es disposa a treure’l es troba que la platja està tancada i no podrà accedir-hi fins a l’estiu vinent.

Robot Dreams és una història molt tendra que ens explica l’amistat i solitud entre un gos i un robot ambientada en la Nova York dels vuitanta. Una de les seves particularitats és que està feta sense diàlegs, el so només arriba a través de la música i fresses. El fet de rodar-la sense diàlegs ha fet que Berger apostés per elements de la comèdia muda, influenciat per Keaton o Chaplin.

L’amistat és el tema central, però no només, també els sentiments d’un gos i un robot que té la capacitat de somiar, amb ovelles elèctriques o no. Els somnis de Robot seran l’eix central de la pel·lícula que es barrejaran i contrastaran amb una realitat més dura pels dos personatges.

És agradable veure un títol amb una intel·ligència artificial que no vulgui matar a ningú ni conquerir el món. La solitud de DOG en una ciutat com Nova York, contrasta amb el fet de viure en una ciutat amb tantíssima gent. Si hi ha alguna influència, pel tipus de relació que mantenen, podríem trobar-la en El gegant de ferro.

DOG i Robot viuran moments molt bonics com l’escena del patinatge amb la cançó September d’Earth, Wind & Fire, com la definitòria de l’amistat entre els dos personatges.

L’animació ha respectat el mateix estil de dibuix del còmic. El retrat de Nova York és perfecte. Fins i tot els plànols de les Torres Bessones respiren nostàlgia d’aquella Nova York, així com el bullici de la ciutat, en tot moment. La pel·lícula esdevé una carta d’amor a Nova York, malgrat que Berger no ha pogut evitar alguna referència pròpia, com la bossa de Naranjito que porta DOG.

Robot Dreams està plena de moments commovedors i estèticament és preciosa. Una pel·lícula de llagrimeta, però que et deixa amb un somriure. Una història sobre l’amistat, sigui quina sigui, per tota la vida o per una etapa concreta. Si al final us deixa amb un sentiment agredolç, la pel·lícula ha assolit el que volia. Robot Dreams és una de les millors pel·lícules d’animació de l’any.

Podeu trobar l’entrevista amb en Paco Cavero en què parlem de la seva feina a la pel·lícula aquí, a 1 hora i 8 minuts.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Immaculate

El terror amb monges està més de moda que mai. Aquesta temporada hem tingut Hermana Muerte, La monja 2, The First Omen i la darrera

Hit Man

Nova pel·lícula de Richard Linklater després de la fantàstica Apollo 10 ½. Malgrat que sempre s’ha mogut en el cinema independent, Linklater també ha sabut

Abigail

Radio Silence, com es coneix la parella de directors Matt Betinelli-Olpin i Tyler Gillet, dirigeixen una nova pel·lícula de terror, després d’allunyar-se de la saga

Godzilla Minus One

Pel·lícula número 33 de Godzilla de la Toho, per tant, sense comptar les produccions americanes. Confesso que no he vist totes les 32 anteriors, però

Ricky Stanicky

Peter Farrelly, director de comèdies esbojarrades com Algo pasa con Mary o Dos tontos muy tontos, o en solitari de la guanyadora de l’Òscar a