Ressenyes: El faro i Bliss

Us deixo la ressenya d’un parell de pel·lícules que vaig veure a Sitges i que s’han estrenat recentment o que queda poc per la seva estrena.

El faro

Vista en el darrer Festival de Sitges, Robert Eggers, director de La bruja, ens va presentar la seva nova pel·lícula que en essència és la mateixa que l’anterior, però ambientada en un far. L’acció succeix en una remota illa de Nova Anglaterra en la dècada de 1890, dos homes hauran de mantenir el far en bones condicions, conviuran durant quatre setmanes, i hauran de fer front a la solitud, les tempestes, la jerarquia entre ells, els diferents costums, l’alcohol i un seguit d’al·lucinacions.

El faro té els mateixos defectes i virtuts que La bruja, fotografia, atmosfera, música i interpretacions excel·lents, però la pel·lícula és tediosa. En aquest cas el tema principal és la bogeria. Repleta de diàlegs intranscendents i escenes oníriques, es caracteritza perquè ha estat rodada en blanc i negre i en formar i 4:3. Si sou molt fan de La bruja, pot ser que us agradi. Si no, no perdeu el temps.

El més destacat de la pel·lícula és el treball dels dos protagonistes, Robert Pattinson i Willem Dafoe, que ja val el preu de l’entrada. De Dafoe ja sabíem del que era capaç, però aquells que menystingui a Pattinson descobrirà aquí que és un actoràs.

Bliss

Presentada en una sessió de matinada en el darrer Festival de Sitges, Bliss és una pel·lícula de Joe Begos, responsable de pel·lícules de gènere com Casi humanos o Poder mental, que l’aproximen a una manera molt similar d’entendre el gènere que John Carpenter.

La pel·lícula està protagonitzada per una sensacional i entregada Dora Madison i compta amb guió del mateix Begos. Bliss és una magnífica pel·lícula que ens explica la història d’una pintora brillant s’enfronta al bloqueig creatiu més dur de tota la seva trajectòria. Desesperada per trobar fonts d’inspiració per tal d’acabar la seva obra, es llança a una espiral al·lucinada de drogues, sexe i mort, en els paisatges més sòrdids de Los Angeles.

Begos tira de recursos lisèrgics per explicar-nos aquesta història amb aires vampírics. Bliss és un festí de sang i heavy metal amb elements de Cronenberg i Carpenter.

El resultat és una cinta psicodèlica que compta amb un treball de fotografia magnífic, en què preval la il·luminació. Begos té pendent d’estrena VFW, la que fins ara és la seva millor pel·lícula, i que també vàrem poder gaudir-ne a Sitges. Estrena el 7 de febrer en els cinemes.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The First Omen

Sorprenent debut en el cinema d’Arkasha Stevenson, en la que és una seqüela d’un clàssic del cinema de terror, La profecia, de 1976, que va

Ferrari

Michael Mann és un director que sempre ha dirigit títols amb un ritme frenètic i que té molta mà per les escenes d’acció. Títols com

Civil War

Alex Garland abandona la ciència-ficció per oferir-nos una distopia molt a prop de la nostra realitat. Per aquest motiu ens trobem davant la pel·lícula més

How to Have Sex

Molly Manning Walker és una directora de fotografia que debuta en la direcció amb How to Have Sex, un drama britànic adolescent, que es va