Ressenyes: El faro i Bliss

Us deixo la ressenya d’un parell de pel·lícules que vaig veure a Sitges i que s’han estrenat recentment o que queda poc per la seva estrena.

El faro

Vista en el darrer Festival de Sitges, Robert Eggers, director de La bruja, ens va presentar la seva nova pel·lícula que en essència és la mateixa que l’anterior, però ambientada en un far. L’acció succeix en una remota illa de Nova Anglaterra en la dècada de 1890, dos homes hauran de mantenir el far en bones condicions, conviuran durant quatre setmanes, i hauran de fer front a la solitud, les tempestes, la jerarquia entre ells, els diferents costums, l’alcohol i un seguit d’al·lucinacions.

El faro té els mateixos defectes i virtuts que La bruja, fotografia, atmosfera, música i interpretacions excel·lents, però la pel·lícula és tediosa. En aquest cas el tema principal és la bogeria. Repleta de diàlegs intranscendents i escenes oníriques, es caracteritza perquè ha estat rodada en blanc i negre i en formar i 4:3. Si sou molt fan de La bruja, pot ser que us agradi. Si no, no perdeu el temps.

El més destacat de la pel·lícula és el treball dels dos protagonistes, Robert Pattinson i Willem Dafoe, que ja val el preu de l’entrada. De Dafoe ja sabíem del que era capaç, però aquells que menystingui a Pattinson descobrirà aquí que és un actoràs.

Bliss

Presentada en una sessió de matinada en el darrer Festival de Sitges, Bliss és una pel·lícula de Joe Begos, responsable de pel·lícules de gènere com Casi humanos o Poder mental, que l’aproximen a una manera molt similar d’entendre el gènere que John Carpenter.

La pel·lícula està protagonitzada per una sensacional i entregada Dora Madison i compta amb guió del mateix Begos. Bliss és una magnífica pel·lícula que ens explica la història d’una pintora brillant s’enfronta al bloqueig creatiu més dur de tota la seva trajectòria. Desesperada per trobar fonts d’inspiració per tal d’acabar la seva obra, es llança a una espiral al·lucinada de drogues, sexe i mort, en els paisatges més sòrdids de Los Angeles.

Begos tira de recursos lisèrgics per explicar-nos aquesta història amb aires vampírics. Bliss és un festí de sang i heavy metal amb elements de Cronenberg i Carpenter.

El resultat és una cinta psicodèlica que compta amb un treball de fotografia magnífic, en què preval la il·luminació. Begos té pendent d’estrena VFW, la que fins ara és la seva millor pel·lícula, i que també vàrem poder gaudir-ne a Sitges. Estrena el 7 de febrer en els cinemes.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

No Hard Feelings

Jennifer Lawrence protagonitza aquesta comèdia romàntica juvenil hereva de pel·lícules com Porky’s o American Pie, que se centraven en la pèrdua de la virginitat dels

Thanksgiving (Black Friday)

L’any 2007, el díptic Grindhouse, format per Planet Terror, que va dirigir Robert Rodríguez, i Death Proof, que va dirigir Quentin Tarantino, incorporava quatre falsos

Five Nights at Freddy’s

Adaptació en imatge real de la famosa franquícia de videojocs creada per Scott Cawthon. El projecte portava en desenvolupament des del 2015. Finalment, arriba a

Killers of the Flower Moon

La darrera pel·lícula de Martin Scorsese és una adaptació del llibre de David Grann de 2017, en què narrava els fets reals que es van

La mesita del comedor

Pel·lícula que se n’ha parlat molt en els festivals de terror en què ha passat. Tot i que no és estrictament una pel·lícula de terror,