Mazinger Z Infinity

Versió cinematogràfica de Mazinger Z, creat per Go Nagai l’any 1972 i nascut a la revista Shonen Jump. La pel·lícula és una continuació en tota regla de la sèrie d’anime Mazinger Z (1972-1974) i de les seves seqüeles: Gran Mazinger (1974-1975), UFO Robo Grendizer (1975-1977), Mazinkaiser (2001-2002) i Mazinkaizer SKL (2011). El personatge també ha comptat amb el seu propi reboot a la sèrie Mazinger Edition Z: The Impact! (2009).

Mazinger Z Infinity recupera els personatges de la sèrie original dels anys 70. Se suposa que han passat 10 anys des de Koji Kabuto, el pilot de Mazinger Z, i els seus amics d’Investigacions Fotòniques derrotessin al doctor Inferno i tornessin la pau al món. Ara, Koji ja no és pilot, és científic. En unes excavacions en el mont Fuji, descobreix l’Infinity, un artefacte gegant. El futur de la humanitat tornarà a estar en les mans de Koji que es veurà obligat a tornar al camp de batalla amb el Mazinger Z qua reaparegui el doctor Inferno.

La pel·lícula apel·la a la nostàlgia i es fa imprescindible per a qualsevol seguidor de la saga. Qui escriu aquesta crítica, encara no havia nascut quan es va emetre la sèrie. Confesso que mai n’he vist un capítol sencer, tot i que sí que vaig arribar a tenir una joguina de Mazinger. Per això, la pel·lícula m’ha deixat fred. Mazinger Z Infinity ho posa molt difícil a aquells que s’acostin al personatge per primera vegada. La pel·lícula no presenta els personatges, i parteix de la base que coneixes qui són i el seu passat. Bàsicament es tracta d’un producte pensat per fans i nostàlgics.

Visualment la pel·lícula és molt atractiva, però narrativament no funciona. No només no et presenta els personatges, sinó que l’argument està explicat de manera molt caòtica. A la mínima s’omple d’explosions i batalles com una pel·lícula dels Transformers, per fer-te oblidar que el guió és la part menys treballada.

El seu objectiu és satisfer als fans de tota la vida. Aquest s’ha assolit, però crec que renunciar a guanyar-se nou públic, que pugui fer créixer la saga, no és una bona idea. La pel·lícula ha deixat escapar una oportunitat per fer nous fans. Desaprofitar-la amb els mitjans de l’animació actuals és un error. Tot i així, m’ha agradat la posada al dia visual de la pel·lícula, que al mateix temps respecte l’estil d’animació de l’anime dels 70. Una barreja entre animació retro i noves tecnologies molt atractiva.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Caught Stealing

Darren Aronofsky sorprèn amb la seva pel·lícula més impersonal, però al mateix temps més entretinguda i accessible per al gran públic, Caught Stealing. Basada en

Together

El debutant Michael Shanks dirigeix Together, una de les pel·lícules de terror més estimulants de la temporada. Shanks escriu i dirigeix aquesta pel·lícula després d’haver

The Long Walk

The Long Walk és una de les novel·les més importants de Stephen King que encara no havia tingut cap adaptació, malgrat els molts intents frustrats

Sonic 3: La pel·lícula

Paramount ha trobat un bon filó fent entreteniment familiar a partir del personatge de Sonic, provinent del videojoc de Sega. Després de diverses adaptacions animades