Mass

L’actor Fran Kranz debuta en la direcció amb Mass, pel·lícula que reuneix en un mateix escenari tota l’estona a quatre personatges. Concretament, dues parelles, les quals els seus fills es van veure implicats en uns fets tràgics. La diferència és que el fill d’una d’aquestes parelles és una víctima i el fill de l’altra el causant. El motiu aparent de la reunió és que una de les parelles se sent preparada per parlar amb l’altra per superar el passat i continuar amb la seva vida.

Estem davant una pel·lícula amb un guió i uns diàlegs excel·lents i unes interpretacions enormes. Té molt de mèrit com aconsegueix atrapar-te i no deixar-te, ja que pràcticament els 110 minuts que dura la pel·lícula és una conserva de quatre persones en un mateix escenari. Un format a priori més proper al teatral que al cinematogràfic, que acaba angoixant per la duresa de les paraules i com assoleix que l’espectador es faci la seva pel·lícula sense mostrar res.

El guió del mateix Fran Kranz és una absoluta meravella. He volgut ser molt ambigu en explicar la trama perquè crec que és molt positiu que l’espectador descobreixi per ell mateix quins són els drames que pateixen les parelles. Escoltar els diferents punts de vista i com els confronten. El guió està molt ben fet perquè no et presenta la situació de cop, sinó que a poc a poc et dona píndoles que fan avançar la trama sempre. Al final el dona el conjunt i deixa que sigui l’espectador qui jutgi els personatges, mai la pel·lícula.

Els quatre intèrprets principals estan meravellosos. Per una part tenim a Jason Isaacs, en Lucious Malfoy de les pel·lícules de Harry Potter i el capità LOrca de Star Trek: Discovery, i a Martha Plimpton, la mítica Stef d’Els Goonies. Per l’altra, Ann Dowd (Hereditary i El conte de la criada) i Reed Birney (House of Cards). Els quatre estan superbs, no puc afegir altra cosa que una llista interminable d’elogis.

Mass s’esforça per ser asfixiant. Kranz utilitza molts primers plànols i les parets de l’habitació en què estan els protagonistes semblen cada vegada més estretes.

Mass és una pel·lícula sobre el dolor, la pèrdua, la culpa i el perdó. Terrible i amb moments angoixants amb només paraules, sense imatges. Els protagonistes volen superar els fets i ho analitzen tot punt per punt, amb la creença que això els ajudarà a aturar el patiment. Mass ens plantifica a la cara una realitat incòmoda i torna a posar sobre la taula l’etern debat de l’accés a les armes als Estats Units. Una qüestió tan extremadament profunda per la qual, per més desgràcies que hi hagi, sembla que no hi ha ningú disposat a fer que les coses canviïn.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

Insidious: The Red Door

Cinquena entrega de la saga Insidious. Tot i que no han dit que sigui la darrera, tanca una vegada més la història de la família

El exorcista: Creyente

Sisena entrega de la saga El exorcista, que continua el clàssic de William Friedkin del 1973. El cas és cap de les seqüeles i preqüeles

Cobweb

Samuel Bodin fa el salt de França a Hollywood a Cobweb, una pel·lícula de terror de baix pressupost, que li pesen els tòpics del gènere,

No One Will Save You

El terror té molts subgèneres. Quan en barreges varis sempre és arriscat i puges l’aposta. No One Will Save You ho porta perfectament bé, mesclant

The Nun 2 (La monja 2)

L’extensió de l’univers The Conjuring (Expedient Warren), més enllà de la franquícia principal, no ha donat massa bon resultat creatiu. Un altre tema és la