Juegos sucios

Comèdia negra britànica amb una lectura política i social de rerefons. Juegos sucios dóna un gir al gènere de tortures a l’estil Saw essent en aquesta ocasió els protagonistes que decideixen sotmetre’s voluntàriament a ser degradats i torturats a canvi de diners. Els torturats són un pare de família amb l’aigua el coll que no sap on anar a buscar diners per evitar un desnonament, i un delinqüent de poca volada que viu de fer treballs menors. La oportunitat de la seva vida els arriba quan són reptats per un matrimoni de milionaris avorrits a que s’humiliïn i es torturin a canvi de diners. Qui arribi més lluny s’emportarà el pot de 250.000 dòlars.

Humor negríssim i molta mala llet és el que ens ofereix el debut en la direcció d’ E.L. Katz. La pel·lícula posa constantment en escac a l’espectador per si és capaç de continuar veient el mal que s’autoinfligeixen els dos personatges i comprovar si en la següent prova seran capaços de caure més baix que l’anterior. El to de festa de sang i humor que vol tenir la pel·lícula no acaba d’estar aconseguit perquè el drama social hi és sempre present i acaba per angoixar també a l’espectador que no té molt clar si està veient o no una broma macabra.

Juegos sucios és una proposta diferent en el gènere de terror per seu transfons social amb unes pertinents dosis de fàstic i gore.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Argylle

Matthew Vaughn obre camí cap a una nova franquícia d’acció, comèdia i espionatge amb Argylle. Després que en els darrers deu anys s’hagi dedicat gairebé

Avatar: Fire and Ash

James Cameron ha estat, durant dècades, el gran visionari del cinema comercial. Només cal recordar què van significar The Abyss, Terminator 2: Judgment Day, Titanic

One Batlle After Another

Quatre anys ha trigat Paul Thomas Anderson a fer una nova pel·lícula. Recordem que la darrera va ser Licorice Pizza. Una batalla tras otra és

Wicked: For Good

Segona part de Wicked (2024), la pel·lícula musical basada en el muntatge teatral de 2003, inspirat en el llibre de 1995 de Gregory Maguire que

Predator: Badlands

Setena entrega de la saga, a part, hi ha els dos crossovers amb la saga Alien, que solien ser considerats fora del cànon, però que