Juegos sucios

Comèdia negra britànica amb una lectura política i social de rerefons. Juegos sucios dóna un gir al gènere de tortures a l’estil Saw essent en aquesta ocasió els protagonistes que decideixen sotmetre’s voluntàriament a ser degradats i torturats a canvi de diners. Els torturats són un pare de família amb l’aigua el coll que no sap on anar a buscar diners per evitar un desnonament, i un delinqüent de poca volada que viu de fer treballs menors. La oportunitat de la seva vida els arriba quan són reptats per un matrimoni de milionaris avorrits a que s’humiliïn i es torturin a canvi de diners. Qui arribi més lluny s’emportarà el pot de 250.000 dòlars.

Humor negríssim i molta mala llet és el que ens ofereix el debut en la direcció d’ E.L. Katz. La pel·lícula posa constantment en escac a l’espectador per si és capaç de continuar veient el mal que s’autoinfligeixen els dos personatges i comprovar si en la següent prova seran capaços de caure més baix que l’anterior. El to de festa de sang i humor que vol tenir la pel·lícula no acaba d’estar aconseguit perquè el drama social hi és sempre present i acaba per angoixar també a l’espectador que no té molt clar si està veient o no una broma macabra.

Juegos sucios és una proposta diferent en el gènere de terror per seu transfons social amb unes pertinents dosis de fàstic i gore.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Toy Story 5

Quan Toy Story 3 va posar punt final a la història d’Andy, semblava que Pixar havia aconseguit l’impossible: tancar una saga perfecta amb un dels

Les ovelles detectives

Les ovelles detectives és una d’aquelles pel·lícules que entren per la porta com una comèdia familiar aparentment lleugera i acaben deixant una empremta molt més

Star Wars: The Mandalorian and Grogu

The Mandalorian and Grogu tenia una responsabilitat enorme sobre les espatlles. No només havia de demostrar que els personatges més populars de l’era Disney funcionaven

Disclosure Day

Hi ha pel·lícules que són víctimes de les expectatives. Disclosure Day n’és un exemple evident. Quan Steven Spielberg torna a abordar el fenomen extraterrestre, és