Quarta versió del clàssic del 1937 de William A. Wellman, que va protagonitzar Janet Gaynor i que donaria peu a dos remakes, un l’any 1954 dirigit per George Cukor i protagonitzat per Judy Garland i un altre l’any 1976 amb Barbra Streisand i Kris Kristofferson. Aquesta és una nova versió d’aquest clàssic que protagonitza i dirigeix Bradley Cooper i compta amb Lady Gaga com a gran protagonista.
Com a remake és excel·lent, manté el fil principal de la història i l’actualitza per un públic contemporani. En aquesta ocasió, la protagonista és una jove aspirant a cantant que somia en triomfar en el món de l’espectacle. Un músic veterà l’ajudarà a impulsar la seva carrera. Entre ells sorgirà una relació amorosa que no podrà esquivar el caràcter autodestructiu del músic.
Tot i partir d’una història sobradament coneguda, la pel·lícula és capaç d’esquivar amb eficàcia el prejudici del remake al cap de pocs minuts. Ja veiem que la posada en escena de Cooper és crua. En el seu inici ja sorprèn. La direcció de Cooper no és la pròpia d’un cineasta novell, sinó que va molt més enllà, pel to, la fotografia i la disposició dels plànols.
Però qui realment fa gran la pel·lícula és Lady Gaga. Aquells que ja l’hem vist a American Horror Story no ens han sorprès els seus elevats dots com a actriu. És més, sabíem que estaria bé, però ha superat totes les expectatives. Lady Gaga es mostra natural i sofisticada quan toca. La segona cosa la pots dissimular, la primera no; i ho assoleix amb frescor i èxit. Gaga és igual de creïble com a persona normal de carrer i com a gran estrella. Això era molt complicat d’aconseguir. L’èxit de la pel·lícula dependria bàsicament d’això. No és cosa fàcil ni està a l’abast de tothom, però Gaga ho aconsegueix i supera amb escreix.
Ha nacido una estrella agafa l’esquelet del relat de tota la vida i el vesteix de moments i personatges tridimensionals. A més, és de llarg la millor de les quatre versions.
Tot i que no es pot considerar un musical tal com el tenim entès, la música és un element crucial en el relat, al mateix temps que narratiu. La pel·lícula suposa el naixement de dues estrelles que ja ho eren, però en noves facetes, la cinematogràfica per a Gaga i la de director per a Cooper. Ens apuntem a la següent d’ambdós.
