Començo explicant que faré la crítica sense parlar massa de la pel·lícula sense parlar del gir que arriba cap a la mitja hora i amb la qual arrenquen els títols de crèdit.
Protagonitzada per Sebastian Stan i Daisy Edgar-Jones, comença com una comèdia romàntica. Una parella s’ha citat a través d’internet. El sopar acabarà en una primera cita desastrosa per a la noia. El noi és un tros d’imbècil. El cas és que farta de males cites, sense voler-ho, coneix un altre noi en un supermercat amb qui realment hi haurà química. Comencen a sortir, tot és perfecte, fins al dia que la porta a casa seva. En aquest punt és quan la pel·lícula deixa de ser una comèdia per convertir-se en una cosa completament diferent.
Fresh està feta per dues dones. Mimi Cave és la directora debutant i Lauryn Khan la guionista. És cert que tal com es desenvolupa la trama a partir d’aquest moment pot resultar absurda, però crec que ens equivoquem si li donem una lectura literal. El que han volgut explicar-nos la directora i la guionista és una metàfora feminista que no vull desvetllar, però que queda claríssima quan es descobreix el misteri.
Fresh dispara a les actituds masclistes no només executades pels homes sinó també pel personatge interpretat per Charlotte Le Bon, que les protagonistes culpen d’actituds masclistes. Aquí no hi ha lloc per a subtileses. No és que això sigui un defecte, sinó que la intenció de la directora i la guionista ha estat donar un missatge amb llums de neó.
Cinematogràficament, el resultat es queda per sota de propostes més estimulants i rodones com Promising Young Woman, que venen a parlar de temes semblants. És cert que un cop s’ha descobert el pastís, a la pel·lícula li costa mantenir el ritme. Durant l’hora que li queda, pràcticament no veurem res de nou del que ja hem vist fins aquell moment.
Stan està magnífic, el paper és un caramel, però és cert que aquest personatge ja l’hem vist abans en el cinema. Qui crec que es llueix més és Daisy Edgar-Jones que està meravellosa. És molt bona actriu i sempre es mostra creïble i natural. Crec que per això patim tant amb aquesta pel·lícula.
Malgrat la truculenta que pot resultar la història manté molt a ratlla el gore jugant amb la suggestió. Impacta més la imaginació de l’espectador que no pas el que mostren les imatges, cosa que pot arribar a ser més incòmode per l’espectador.
Fresh no deixa de ser una primera pel·lícula que posa el nom de Mimi Cave sobre la taula per seguir-la a partir d’aquí. Ja pel fet d’aparcar el que és políticament correcte, per exposar en imatges la seva determinació, és una cosa que hem de fer valdre.
